La pobresa afecta un 25% de les famílies espanyoles, però en el cas de les estrangeres aquesta xifra puja fins al 34%. Segons un estudi d'Unicef i la Fundació Pere Tarrés, els infants de les famílies immigrants tenen dificultats per accedir a drets fonamentals com l'alimentació, l'educació i la salut. L'informe també evidencia les dificultats a l'hora d'empadronar els nens a causa dels requeriments dels ajuntaments o per l'alta mobilitat de les famílies. Això repercuteix en l'accés d'aquests menors a serveis bàsics com la sanitat. I s'han detectat casos de retirada de targetes sanitàries per falta de documentació. VIOLETA QUIROGA, directora del projecte "Moltes famílies que abans eren regulars s'estan tornant a la irregularitat, perquè els pares perden la feina i no els tornen a renovar el permís de treball." L'estudi alerta que a les escoles arriben cada vegada més nens sense esmorzar i que això està afectant el seu rendiment. Per a la redacció del document han entrevistat més d'un centenar de professionals i vuit menors de nacionalitat estrangera. Els autors demanen a les administracions que no retallin més les ajudes socials, malgrat la crisi.

És una de les conclusions de l’informe de la Fundació Pere Tarrés, elaborat juntament amb Unicef Espanya. L’estudi reflecteix les dificultats dels infants d’origen estranger per accedir als seus drets, així com per cobrir necessitats bàsiques (és el cas de l’alimentació, la higiene o les medicines) o accedir a ajudes públiques, atenció primària i ensenyament.

L’informe s’ha anomenat Abriendo ventanas: infancia, adolescencia y familias inmigradas en situaciones de riesgo social. Per redactar aquest document s’han entrevistat 106 professionals implicats en el treball amb el col·lectiu de fills d’immigrants, i vuit menors de nacionalitat estrangera.

L’any 2009 hi havia a Espanya 971.479 menors que tenien nacionalitat estrangera, és a dir, el 12% de la població menor de 18 anys. La majoria dels infants es concentraven a Catalunya (un 21%), Madrid (18%), la Comunitat Valenciana (14%) i Andalusia (12%). Gran part de la població de 0 a 17 anys nascuda a l’estranger procedeix de països europeus (35%) i americans (48%), seguits pels africans (14%) i els asiàtics (6%). Els països més habituals de procedència són Romania, l’Equador, el Marroc, Colòmbia i la Xina.

El text destaca també els efectes positius que tenen els programes de suport familiar desenvolupats pels ajuntaments a través de tècnics de reagrupament familiar abans i després de l’arribada dels infants. També són bons els resultats de les sessions d’acompanyament individualitzat a la família i el nen reagrupat per reorientar les relacions familiars.