Les entrevistes es van dur a terme l’octubre de 2010 en 25 barris amb força immigració, entre els quals hi ha el Raval, el Clot, les Roquetes i la zona nord de Nou Barris. El 76% dels enquestats són de nacionalitat espanyola i la resta, estrangers.
Més de la meitat de tots aquests ciutadans “coexisteixen” amb respecte, tot i que també confessen que hi ha poca relació entre veïns de diferents col·lectius. Només un de cada quatre enquestats té la sensació que hi ha una veritable “convivència” intercultural.
Tanmateix, vuit de cada 10 persones creuen que les relacions entre persones de diferents cultures són positives i de respecte. Això sí, gairebé tots els entrevistats creuen que els immigrants s’han d’adaptar als costums de la societat receptora. D’aquests, més de la meitat està a favor que els estrangers mantinguin també els seus costums d’origen.
Segons el catedràtic d’Antropologia Social Carlos Giménez, que ha coordinat aquest estudi, el rebuig envers els nouvinguts és molt present entre gent gran que en el seu dia van ser emigrants dins d’Espanya i que no han assolit la plenitud dels objectius vitals que tenien en deixar el seu poble. Giménez diu que és per això que veuen la nova immigració com una amenaça i rebutgen, per exemple, que puguin votar en les eleccions muncipals (més de la meitat dels majors de 55 anys hi estan en contra, segons l’enquesta). L’hostilitat s’incrementa quan viuen en zones amb una enorme concentració d’immigrants sense recursos i amb baixa qualificació.
L’enquesta sobre convivència intercultural en l’àmbit local es va dur a terme el 2010 en 25 barris, els 17 on treballava el Projecte d’intervenció comunitària intercultural de La Caixa i vuit més. Tres dels sis barris on s’ha detectat més conflictivitat social amb la immigració són a Barcelona. Està previst que a final d’aquest any es torni a fer una enquesta similar.
