El psicòleg Efrèn Carbonell ha dedicat la seva vida a les persones amb discapacitat intel·lectual greu a la Fundació Aspasim. És un dels pioners de l’escola inclusiva a Catalunya i de la integració de les persones amb discapacitat psíquica a la societat. Ara, amb 63 anys, es prejubila, orgullós de la feina feta però crític amb l’Administració, que creu que podria fer més amb els recursos que té.

30 anys dirigint Aspasim

Quan va acabar la secundària, Efrèn Carbonell es plantejava si estudiar música o filologia, però finalment va decantar-se per la psicologia. El motiu va ser intentar fer la vida millor a les persones amb discapacitat intel·lectual greu, com la seva germana, que té la síndrome de Down. Després va començar a treballar a Aspasim i el 1992 va començar a dirigir la fundació, que va presidir el seu pare, que també es deia Efrèn Carbonell, fins a l’any passat.

Defensor de l’escola inclusiva

La inclusió dels infants amb discapacitat a l’escola ordinària és un tema que sempre ha ocupat Efrèn Carbonell. Des dels anys 80 treballa des d’Aspasim, juntament amb altres entitats i institucions nacionals i internacionals, per fer un lloc per a aquests nens dins dels centres educatius ordinaris a l’estat espanyol. “L’escola especial s’ha de convertir en un centre proveïdor de recursos per a l’escola ordinària, però que els infants vagin a l’ordinària”, explica Carbonell. Actualment, a Aspasim 140 infants amb discapacitat psíquica van a 90 escoles ordinàries de Barcelona amb un suport educatiu. Són només un 15 % dels usuaris que van a l’escola especial.

Infants amb discapacitat intel·lectual juguen al pati de l’escola ordinària Pia Balmes

Efrèn Carbonell destaca la importància que els infants amb discapacitat estiguin en aules ordinàries, en una proporció adequada: “El valor que té un nen amb discapacitat dins d’una escola ordinària és altíssim, per a ell i per als altres, perquè això serà una llavor de transformació social”, explica Carbonell. Aquesta convivència, diu, ensenya als altres infants a conèixer persones amb discapacitat i adonar-se que tots tenen els mateixos drets, segons explica el psicòleg.

Donar l’opció a una persona de poder triar on viure i organitzar-se com li agradi és qualitat de vida”
Efrèn Carbonell, director d’Aspasim

Millor qualitat de vida

Efrèn Carbonell coneix cadascun dels 300 usuaris de la Fundació Aspasim, infants i adults, que viuen, treballen o van a l’escola amb el suport de l’entitat. La fundació disposa de 10 pisos residència i quatre centres ocupacionals que potencien l’autonomia d’una setantena d’adults. “He intentat apaivagar el patiment de les persones amb discapacitat donant-los qualitat de vida i això és deixar-los triar quina vida volen tenir”, explica Carbonell.

Molt per fer en la discapacitat

El director d’Aspasim es retira satisfet de la feina feta: “El futur el deixem molt encarat: hi ha una convenció de drets i una llei catalana que despleguen la funció de l’escola especial dins l’àmbit ordinari però falta voluntat”, diu Carbonell. A més, defensa que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya haurien d’optimitzar els recursos de què ja disposen per posar en pràctica les lleis que vetllen per les persones amb discapacitat intel·lectual.

Reconeixement a Aspasim

Amb el pas d’Efrèn Carbonell per Aspasim, l’entitat ha rebut una Creu de Sant Jordi i el Premi Catalunya d’Educació, i a ell li han atorgat la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. Ara el director es retira i comença una nova etapa, en què ja té previst escriure un llibre per deixar immortalitzada la història i les anècdotes de la fundació.