Punt final a les negociacions entre els sindicats i el departament d’Educació que s’han allargat més de tres mesos sense acord. El govern dona llum verda al nou calendari i aprovarà la setmana que ve l’avançament del curs escolar al 5 de setembre, tot i el rebuig dels sindicats. El departament veu impossible l’entesa per al curs vinent i responsabilitza als sindicats d’haver bloquejat l’acord en un tema clau, la reducció d’hores lectives dels docents. Educació va presentar una proposta “in extremis” aquest dilluns per reduir una hora lectiva als mestres d’educació primària el curs vinent incorporant a les escoles 1.400 mestres. La idea plantejava fer el mateix a la secundària al setembre del curs 2023-24. Una proposta que els sindicats no han acceptat perquè volien que s’apliqués a la vegada a tots els nivells educatius.

El govern tira endavant el nou calendari escolar

Pel que fa a l’altre gran escull de les negociacions, la conselleria tira endavant el nou calendari escolar amb el rebuig frontal dels sindicats. Educació té previst aprovar a principis de maig l’avançament de curs. Un altre dels punts conflictius és el treball presencial dels mestres al juliol. En aquest sentit, fonts de la conselleria han explicat que havien proposat també als sindicats que es blindés que només es podria avisar els professionals durant cinc dies laborables al juliol per fer reunions preparatòries del curs.

Recriminen que els sindicats no s’asseuen a negociar

Educació lamenta que els representants dels treballadors hagin rebutjat la proposta sense ni tan sols presentar-se a la reunió de la mesa d’aquest dilluns, en què s’havia de discutir. També els recriminen l’actitud de bloqueig que mantenen, boicotejant actes als quals assisteix el conseller Gonzàlez-Cambray, i amenaçant amb més convocatòries de vaga. La directora general de professorat, Dolors Colell, lamenta el menysteniment institucional dels sindicats, que no s’han presentat a les últimes set meses negociadores. Colell assegura que el departament ha fet “molt d’esforç” aquestes darreres setmanes per poder posar fi al conflicte. “No entenem què està passant, no ens agrada aquest bloqueig que no és bo per al sistema”, afirma. Pel que fa al calendari, el departament no es mou i insisteix que no hi ha marxa enrere.

La darrera oferta: incorporar 1.463 docents a infantil i primària

En la darrera proposta d’Educació sobre la reducció d’una hora lectiva, el departament oferia incorporar 1.463 docents a infantil i primària el curs vinent 2022-23, amb un cost de 67 milions d’euros. La conselleria, però, assegura que els sindicats no ho han acceptat, perquè reclamaven que també s’apliqués aquesta reducció d’una hora lectiva a l’educació secundària a partir del setembre. Educació afirma aquesta opció no és possible ni tècnicament ni econòmicament. A més, el calendari apressa i, davant la negativa dels sindicats, Educació ha tirat pel dret i ha publicat el document amb la resolució de les plantilles per al curs vinent. Per tant, aquesta reducció no s’aplicarà i l’horari del professorat es mantindrà com fins ara.

A banda d’aquesta darrera proposta, el departament insisteix que durant aquests mesos també ha donat resposta a la resta de peticions dels sindicats, i posa d’exemple el desplegament dels nou currículums en tres anys i la reducció progressiva de ràtios, entre d’altres. Afirmen també que el govern té un compromís de revertir les retallades en els propers anys.

Un curs vinent que podria començar amb menys docents, si el ministeri no prorroga els reforços covid de personal, que s’acaben a l’agost de 2022.