La imatge que més ha evidenciat el col·lapse del sistema de protecció català són les desenes de menors que en els últims mesos han passat dies a les comissaries de Barcelona en espera d’ingressar a un centre. L’allau de joves migrants sols ha estat real: en tot el 2018 van ser-ne més de 3.000 i aquest 2019 es tem que la xifra es dobli. Per evitar una altra crisi, la Generalitat i les entitats es preparen.
El proper divendres 25 de gener està previst que el govern presenti una nova estratègia per millorar l’acollida, i les federacions ECAS, Fedaia i FEPA s’han aliat per seguir-ho de ben a prop. Segons Loli Rodríguez, portaveu d’ECAS, “ens plantegem ser vetlladors perquè el govern faci efectiu el lideratge que li correspon: que passi de la gestió de l’emergència a la planificació i prevenció”. “Ja no estem en una situació d’emergència. Estem parlant d’un fenomen estructural i global que ha vingut per quedar-se“, explica Rodríguez.
Demanen mesures concretes que no només millorin la rebuda, sinó que també els assegurin habitatge, educació i la resta de serveis perquè s’integrin plenament. I fan altres propostes: que s’agilitzi el procediment d’ingrés, que es descriminalitzi el col·lectiu i que totes les administracions hi col·laborin. Ferran Rodríguez, portaveu de FEPA, assegura que “és moment de posar ordre i serenor encara que l’arribada no s’aturi“.
De cara al divendres, la portaveu de Fedaia, Pilar Núñez, apunta que s’esperen mesures que “flexibilitzin” els recursos nous i ja existents per afrontar la realitat. També reclamen una partida pressupostària per a tot plegat i que no s’hagi de recórrer a fons d’emergència. En paral·lel, les mateixes entitats estudiaran el fenomen i altres maneres d’abordar-lo.
