Aquest dimarts se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans. Fa 76 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer 30 drets. A aquests 30, se n’hi han incorporat de nous, entre els quals el dret a la cura. “És un dret humà bàsic que tenim des que naixem fins que morim”, ha assegurat David Bondia a la secció “Ciutat emergent” del betevé directe. “La cura segueix sense tenir un reconeixement social”, ha sentenciat.
Tenir cura d’algú i que tinguin cura de nosaltres
Bondia defineix el dret a la cura com un dret transversal que implica tenir cura i que tinguin cura de nosaltres. “És essencial per a la vida de les persones, depenem dels nostres cicles vitals”, explica. Les cures recauen principalment en les dones: “Sovint dones migrants a qui no es deixa que s’empadronin”, afirma. “Per això que l’ofici sigui remunerat o no és important, així com reivindicar aquest dret i la importància de la família o els professionals que es dediquen a tenir cura d’algú“, afegeix.
El síndic també ha apuntat que hi ha un envelliment de la població i que, per tant, neix cada cop més la necessitat que tinguin cura de nosaltres. “Cal ampliar la plantilla”, diu. “Hem de ressaltar el treball que fan serveis socials, un treball excel·lent que queda curt”, assegura.
Les queixes del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD)
El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) juga un paper molt rellevant en les cures. Ara bé, les queixes que rep la Sindicatura de Greuges d’aquest servei es vinculen amb l’enorme rotació que hi ha: “No hi hauria d’haver tanta rotació, perquè es tracta d’algú que està entrant a casa meva. S’hauria d’enfortir el vincle de confiança”, explica Bondia.
Un segon punt a considerar és la manca de formació de les professionals. “No tothom pot prestar aquesta assistència”, assegura. “El dret a la cura ha d’estar al centre de totes les polítiques públiques de caràcter municipal”, conclou.
