El fiscal demana 15 anys de presó per a Jordi C. G., a qui imputa tots dos delictes, i nou per a Gustavo B. S., acusat només d’un delicte contra la salut pública. En l’escrit de qualificació, la fiscalia sosté que els dos homes van moure, el 2011, un contenidor que es trobava a la zona videovigilada del port i el van traslladar en un espai apartat de les càmeres de seguretat. Un cop allà, segons el mateix text del fiscal, van trencar-ne el precinte per treure’n 16 bosses d’esport plenes de cocaïna, una substància que no hi van trobar perquè havia estat prèviament intervinguda pels agents de la duana.

En la compareixença, els dos homes han reconegut que van moure un contenidor, però asseguren que no sabien què contenia i que en cap moment no van poder veure què hi havia a dins. Segons la seva versió, la feina els la va encarregar “un grup de persones” del Port de Barcelona mateix, però els acusats no els han volgut identificar “per por”, el mateix motiu que diuen que els va dur a traslladar el contenidor de lloc. Asseguren que hi van accedir perquè tenien por de les conseqüències laborals que podrien rebre si no ho feien.

Guardava els estalvis a casa

Jordi C. G. també ha estat interrogat per un presumpte delicte de blanqueig de capital, ja que, segons el fiscal, en diversos exercicis va gastar més diners dels que va ingressar. L’acusat ha justificat aquests moviments dient que no tenia els estalvis dipositats al banc, sinó que preferia guardar-los a casa, en efectiu. Assegura que l’empresa per a la qual treballava li pagava entre 180 i 190 euros extres al dia, uns diners que no constaven a la nòmina i que cada dia retirava del banc.

Aquest imputat també ha afirmat que substituïa diversos companys de manera irregular i que, en dies en què algú no podia anar a treballar, hi anava ell. Com que això no constava oficialment, diu, els seus companys li abonaven els diners en efectiu, una situació que, segons sosté, es donava sovint.

Finalment, ha justificat també la compra de diversos béns, entre els quals una embarcació, un amarrador o una motocicleta, que va pagar en metàl·lic. Assegura que els diners provenien dels estalvis que tenia guardats a casa i dels regals de casament que va rebre pel seu enllaç, que es va celebrar el mateix mes de setembre de 2011.