(ACN) El 80 % de les dones sense llar perceben el carrer com un lloc perillós. Aeroports, estacions de tren, hospitals i indrets propers a comissaries són alguns dels llocs en què les dones sense llar busquen “resguard” davant la por de ser agredides, un fet que, alhora, les invisibilitza. “Patim moltes agressions, especialment quan som al carrer”, diu la Verónica, que es trobava fins fa poc en situació de sensellarisme i que recentment ha accedit a un pis gestionat per l’entitat Assís.
“Per cada 10 persones sense llar al carrer, nou són homes”
“El carrer és masculí. Per cada 10 persones, nou són homes”, indica Lídia Pitarch, sergenta de la Guàrdia Urbana i doctora en seguretat humana i dret global que tot just ha publicat el llibre Entre portales, amb històries de dones sense llar a Barcelona. Per protegir-se, moltes dones sense llar s’ajunten a un home, sovint la seva parella, o a un grup, que habitualment escull dormir en “zones ocultes” on “és més difícil rebre ajuda”. “És un mecanisme de defensa, un pacte. Aquesta persona em protegirà, possiblement m’agredirà, però no m’agrediran 15 homes, només ell. El que després passa és que aquestes agressions van a més i són agressions físiques greus d’aquella mateixa persona que creien que les protegia”, explica.
Més del 60 % de les dones sense llar ateses no pernoctaven al carrer, sinó a aeroports, portals, estacions, parcs o jardins, segons indica Elena Sala, responsable de l’àrea social i del programa Dones amb llar de l’entitat. “Quan la dona està en una situació de carrer és un subjecte del qual s’entén que es pot abusar”, diu Sala.
Set de cada 10 dones sense llar han patit violència
Set de cada 10 dones sense llar han patit violència i sis de cada 10, violència sexual. Pitarch, però, alerta que podrien ser més i indica que hi ha estudis europeus que apunten que gairebé totes les dones que es troben en situació de sensellarisme poden haver patit violència.
Per passar desapercebudes i protegir-se, algunes dones sense llar adopten una estètica més tradicionalment masculina. Per exemple, a l’aeroport o estacions també busquen aquest mateix propòsit amb ulleres, talons i una maleta com a “estratègia de supervivència”, explica la responsable d’Assís.
Tres centres d’Assís exclusivament per a dones
La necessitat d’espais segurs és justament el que Assís va detectar que necessitaven les dones sense llar. Arran d’això, l’entitat ha acabat destinant tres centres exclusivament a dones. Si fa uns anys les persones sense llar que recorrien a les entitats socials eren majoritàriament homes, ara a Assís hi arriben cada cop més dones, fins al punt que ja atenen més dones que homes. L’entitat va atendre 1.627 persones el 2024, de les quals un 55 % van ser dones. Fa 10 anys no representaven ni un 10 %.
