Les dones, en especial les més grans, són les que tenen més risc de morir quan la temperatura puja. Ho diuen els experts i ho avala un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que assenyala les altes temperatures com a factor determinant. Diverses condicions físiques i socials fan les dones de més edat especialment vulnerables a la calor. Les temperatures extremes contribueixen a empitjorar algunes patologies prèvies i l’estat general de salut d’aquestes dones.
Un 77 % de les 240 persones que van morir per calor a Barcelona entre el maig i el setembre del 2024 van ser dones. La xifra equival al 5 % del total de defuncions durant els mesos de més calor a la ciutat. El 2024 a Barcelona es van superar els 34,1 ºC tres dies, una temperatura que es considera intensa respecte a un dia amb una temperatura confortable fixada en 25,2 ºC.
Fins a mitjans d’estiu del 2025 ja s’han comptabilitzat fins a 10 dies amb temperatures intenses o molt intenses (per sobre dels 36,1 ºC). L’informe de l’ASPB recull que 55 persones van morir durant els dies de superació del llindar de calor intensa (35 dones i 19 homes) i que el risc de morir per calor a Barcelona es va incrementar el 2024 en un 49 %.
Una simptomatologia agreujada per l’edat
La calor excessiva i sostinguda, com la que comporta una onada de calor, té un efecte directe sobre la salut de les persones provocant quadres d’esgotament, deshidratació i agreujament de malalties cròniques. També pot provocar cops de calor que poden derivar, fins i tot, com evidencien les dades, en morts prematures.
L’edat és un altre factor que agreuja l’impacte de la calor en la salut. A Barcelona un 73 % dels morts per calor entre el maig i el setembre de l’any passat tenien més de 75 anys. I la majoria van ser dones.
La termoregulació com a clau
La termoregulació és un procés fisiològic que serveix per mantenir la temperatura corporal estable entre els 36,5 ºC i els 37 ºC. Una condició imprescindible perquè els processos i mecanismes que ens mantenen vius funcionin. Quan l’organisme detecta que la temperatura corporal se surt del rang òptim, s’activen mecanismes com la sudoració, que evita que el nostre cos se sobreescalfi. També adoptem estratègies per abaixar la temperatura, com destapar-nos o reduir inconscientment l’activitat física.
Un altre factor que influeix en aquesta regulació de la calor corporal és, segons els experts, la ràtio entre la superfície i la massa corporal. “Ens referim a la superfície cutània, les dones la tenim més gran i això fa que els sensors que tenim a la pell percebin més calor”, explica la ginecòloga i la coordinadora de l’ASIR Barcelona, Jordina Monrós Feliu. Aquesta metgessa assegura que als estudis sobre la termoregulació hi ha un biaix de gènere entre homes i dones. “S’ha investigat molt sobre la termoregulació en els homes, sobretot dins l’àmbit militar, però hi ha poca bibliografia centrada en les dones”.
En estudi les alternatives a l’aire condicionat
L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) lidera, amb el suport de l’Ajuntament, una recerca sobre com reduir l’impacte de la calor entre la població més gran des d’una perspectiva arquitectònica. La idea és provar alternatives a l’aire condicionat que permetin mantenir les llars més “habitables” i “acceptables” els mesos de més calor.
“L’aire no pot ser la solució a tots els espais interiors”, diu la investigadora ISGlobal Carlota Sáenz de Tejada. Per això, explica, partint de condicions concretes de temperatura i humitat, s’avaluarà si tendals, cortines, làmines reflectants, ventiladors o altres dispositius poden contribuir a mantenir la frescor a l’interior dels habitatges, a partir de la percepció de les participants en l’estudi. Aquest 2025 s’estan acabant de reclutar les participants (sobretot dones majors de 65 anys) i les mesures es faran l’estiu del 2026.
La calor i la salut menstrual
Un altre procés fisiològic que es pot veure alterat durant els períodes de temperatures més altes és la menstruació. Segons la ginecòloga de l’Hospital Vall d’Hebron Lidia Illan Hernández no hi ha fins ara estudis rigorosos que demostrin la relació directa entre calor i variacions significatives del cicle menstrual. Tot i això, la calor sí que pot afavorir la deshidratació, que es mengi menys i que es dormi pitjor. Aquests factors en casos extrems sí que poden arribar a inhibir l’ovulació i, per tant, alterar la menstruació.
Aquesta experta en salut femenina recorda que la temperatura corporal en les dones puja a partir de l’ovulació. S’ha demostrat, diu, que “el llindar de sudoració a partir del qual comencem a suar disminueix durant la segona part del cicle menstrual”. Si això coincideix amb uns dies de temperatures extremes, la regulació de la calor corporal es complica. Illan afegeix que això passa exactament igual durant el climateri (menopausa), quan la sudoració disminueix i apareixen els fogots.
