La visita del papa Lleó XIV a Barcelona ha despertat expectació entre els fidels, però també ha reobert alguns dels grans debats que viu avui l’Església. Entre ells, un que cada vegada guanya més protagonisme: quin és el paper de les dones dins de la comunitat cristiana i quin hauria de ser el seu futur. Per parlar-ne, el programa bàsics hem fet una taula de dones que tenen una implicació amb l’Església: Glòria López, jove catòlica practicant i membre d’Alcem la Veu; Conchi García, religiosa dominica de la Presentació, i la doctora Montserrat Gas, vicedegana de la Facultat de Dret de la UIC Barcelona i experta en dret canònic.
Una Església més igualitària i inclusiva
Glòria López, jove catòlica practicant i membre d’Alcem la Veu, ha reivindicat la necessitat d’impulsar canvis estructurals a l’Església per avançar cap a més igualtat i inclusió. En aquest sentit, ha defensat que “el que necessita la diòcesi de Barcelona és un pla d’igualtat, una sensibilitat cap a la teologia feminista, no com a veritat única, sinó amb un diàleg amb la teologia feminista“, amb l’objectiu d’incorporar aquesta mirada en els simbolismes i les celebracions.
També ha apostat per una Església més acollidora, capaç “d’incloure grups que potser no se senten còmodes amb altres maneres de celebració i […] el col·lectiu LGTBIQ+, de manera totalment natural“.
Passos endavant
La figura de la dona dins l’Església i la religió ha anat fent petits avenços al llarg dels anys. Tal com ha explicat García, l’arquebisbat de Barcelona ha demanat a unes religioses que comencin a fer un servei pastoral als tanatoris, exèquies i enterraments: “No és gran cosa, però és un pas. Fa dos anys no era possible“, ha afirmat la religiosa.
Un altre exemple és el que ha explicat Gas, que ha assegurat que la nova prefecta del Dicasteri de la Comunicació és una dona. “És una professional excel·lent, laica en aquest cas, és un pas importantíssim”, ha afegit.
“Falta valentia profètica”
Al llarg de tota la taula apareix la idea que “cal un canvi de paradigma”, perquè “l’estructura de l’Església s’ha anat component al llarg de 2.000 anys, on el context social era completament patriarcal”, cosa que condiciona encara avui la manera de viure la litúrgia i la presència de les dones. La Glòria ho expressa reclamant “una participació plena de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+”, així com canvis que arribin als símbols i a la celebració de la fe, perquè “no sigui tan vertical” i hi hagi una Església “més sinodal”.
La Conchi afegeix una visió més gradual, defensant que “l’Església ha d’anar fent passos” perquè és “una Església universal”, i que aquests canvis s’han de fer amb prudència i tenint en compte totes les sensibilitats.
La Montserrat, per la seva banda, remarca que “el dret de l’Església dona exactament les mateixes oportunitats” en molts àmbits, però que el problema és sobretot “fer passos dins de totes les possibilitats que dona el dret de l’Església” i superar el clericalisme. En conjunt, totes tres perspectives coincideixen en el fet que “falta una mica de valentia profètica”, també en l’àmbit litúrgic i simbòlic, per fer visible una Església més inclusiva i coherent amb el que ja es viu en molts espais de base.
