"Respecto a lo que siento después de haber dado el riñón, personalmente me siento más ligero. Bromas a parte, la calidad y el sentido de esta donación supera con creces cualquier agradecimiento que te puedan dar." És el testimoni del primer donant "bon samarità" de la història de l'Estat espanyol. Un religiós que el 6 d'abril va permetre engegar una cadena de donants en la qual van participar dues parelles de donant i receptor incompatibles. El "bon samarità" li va cedir el ronyó a la primera parella, el donant de la qual va cedir el seu òrgan al receptor d'una altra parella incompatible. El tercer ronyó en joc va anar a parar a una persona que esperava l'òrgan d'un donant cadàver. Actualment hi ha 13 hospitals a l'Estat, cinc a Catalunya, que participen en aquest programa de trasplantament renal amb donació creuada. LLUÍS GUIRADO, cap de la Unitat de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert "Si introduïm un donant altruista multipliquen per vint les possibilitats de trasplantar aquestes persones que són incompatibles." ROSA DEULOFEU, presidenta de l'Organització Catalana de Trasplantaments "I llavorns dius, com és que Catalunya té les dades més altes del món amb trasplantaments? És que som molt solidaris i ara, encara més. Persones que estan disposades a donar una cosa a una persona que no arribaran a conèixer mai." Des d'aquell primer cas, una seixantena de persones s'han interessat a ser donants "bons samaritans" a l'Estat espanyol però la majoria no ha passat els controls que se'ls exigeixen. Els nivells de salut física i mental han de ser òptims, però també es requereix una situació socioeconòmica estable per ser un donant "bon samarità". A Catalunya s'hi han interessat 13 persones però només tres segueixen en estudi. Espanya és el cinquè país del món on s'ha instaurat la modalitat del donant "bon samarità". Una pràctica que està implantada als Estats Units, Holanda, Anglaterra i Corea del Sud. El següent repte segons els experts és que les donacions es puguin fer entre diferents països propers. LLUÍS GUIRADO, nefròleg de la Fundació Puigvert "I fer intercanvis entre nosaltres perquè trigues gairebé el mateix a enviar un ronyó d'aquí a Granada que d'aquí a Lisboa. I això permetria augmentar moltíssim les possibilitats de trobar compatibilitats entre diferents famílies de diferents països." Diuen que els trasplantaments creuats a Europa seran una realitat, com a màxim, d'aquí a dos anys.

El procediment compta amb un protocol estricte de selecció dels candidats, que cedeixen el ronyó de manera altruista, sense conèixer-ne el receptor.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a