Diumenge 29 de març del 2020. Fa exactament 15 dies que va començar el confinament. El dia 15 de març va ser el primer en el decret del Govern espanyol que obligava els ciutadans a quedar-se a casa com a mesura per evitar la propagació de la covid-19.
[vc_column][/vc_column][vc_row][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”605572,605573,605576,605575″ img_size=”full” onclick=””][/vc_column][/vc_row]
Aquell primer dia molts no eren conscients del que significava viure confinats. Barcelona va conviure amb unes imatges en les quals molts barcelonins van sortir a passejar, a córrer, van anar en bicicleta, tot i l’observació i avís dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana.
Un diumenge ben diferent
Aquest diumenge la imatge que es podia veure era completament diferent. Carrers buits, platges desertes tot i la bonança, el passeig marítim sense gairebé trànsit de persones o bicicletes. En 15 dies la mentalitat ha canviat molt.
[vc_column][/vc_column][vc_row][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”605552,605554,605555,605557,605553″ img_size=”full” onclick=””][/vc_column][/vc_row]
El que en un principi semblava un consell s’ha convertit en una obligació, alimentada per les multes i detencions. Però no és només una qüestió econòmica i de sancions. És més un concepte que la ciutadania ha fet seu. El “queda’t a casa” és més que mai una realitat.
Comptades excepcions
Hi ha grups que per raons laborals o personals surt al carrer, cosa menys habitual en un diumenge. Però també hi ha un col·lectiu que ha de sortir dos o tres cops al dia: les persones amb gossos. Tot i això, cada vegada les restriccions són més grans. El passeig ha de ser curt i en una zona propera al domicili. Els propietaris ho entenen i s’ho han fet seu.
