L’anunci de la marxa de les monges clarisses del monestir de Pedralbes, després de 700 d’anys de l’orde religiós a la ciutat, ha aixecat els darrers dies una onada de reaccions de suport a la comunitat de religioses. S’ha engegat una campanya de recollida de signatures que ja en té més de 1.000, i també s’ha convocat una concentració silenciosa amb espelmes per aquest dimecres i, fins i tot, s’ha escrit una carta al papa Francesc.
Una de les persones que més coneix la història d’aquest orde és l’Anna Castellano, directora i historiadora del monestir de Pedralbes. En una entrevista a beteve directe, Castellano ha explicat que la marxa de les tres religioses suposarà una gran pèrdua, perquè “elles donen sentit i vida al monestir“. Per aquest motiu ha assenyalat que, encara que no hi siguin, es protegirà tot el seu llegat.
Una comunitat sense futur
A hores d’ara només queden tres monges clarisses al monestir que el proper 15 de febrer, per santa Eulàlia, es traslladaran a la fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar, a Girona. Un trist final que, segons la directora del monestir, es veia venir des de feia temps. “És evident que en qualsevol comunitat en què no hi entren vocacions noves, la comunitat no té futur. I això és el que ha passat a Pedralbes”, explica.
“Estan molt tristes, no els agrada marxar, però elles més que ningú veien la problemàtica”. De fet, feia anys que les monges buscaven solucions, com ara aconseguir germanes d’altres convents. Al maig va morir l’abadessa i, poc després, va morir també una altra germana. Aleshores al convent només hi van quedar tres religioses. “Quan sor Immaculada va explorar el que diu la norma dictada des de Roma va veure que menys de cinc germanes no poden fer comunitat ni escollir abadessa“, recorda la historiadora.
Un orde femení sense jerarquies
Una de les possibilitats per salvar la comunitat de Pedralbes implicava aconseguir que altres religioses es traslladessin al monestir. Però l’operació no és tan senzilla com sembla, comenta Castellano. “Des del punt de vista històric, quan Santa Clara va crear l’orde de les clarisses, al segle XIII, va ser una gran novetat pel fet que és el primer orde femení creat per una dona“, destaca.
Fins aleshores, els ordes de monges anteriors eren una branca femenina d’un orde masculí. El de les clarisses no només és un orde creat per una dona, sinó que també es caracteritza perquè cada monestir és autònom. “Això vol dir que l’abadessa és la màxima autoritat d’aquella comunitat. No hi ha una estructura jeràrquica que pugui obligar cap germana a traslladar-se d’un convent a un altre. Aquest ha de ser voluntari i les comunitats cada vegada són menors”, matisa.
“Tots plegats continuarem gestionant el monestir”
Per a la directora del monestir, la marxa de les darreres germanes és una pèrdua simbòlica i anímica. Amb tot, però, assenyala que tot i que elles es traslladin a un altre lloc, la comunitat no desapareixerà. “L’Ajuntament, veient aquesta possibilitat va crear un fons especial dins la Fundació Barcelona Cultura perquè la comunitat seguís representada”, explica. A més, assegura que des del punt de vista patrimonial “no ha d’haver-hi cap problema” perquè des del monestir es continuarà protegint el seu llegat. “Elles seguiran al nostre costat, vivint en un altre lloc”, afegeix.
Castellano explica que el futur del museu del monestir de Pedralbes no està en perill: “L’ICUB fa anys que gestiona el monestir, ara seguirà gent així, però no veurem les monges en el nostre dia a dia. Les trobarem a faltar”, sentencia.
