Imatge de l'autor/a
Redacció
Escolta aquesta notícia

(ACN/Redacció) L’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) afirma que l’error en la mostra catalana de PISA té conseqüències devastadores. En un comunicat expressen que “hi ha errors administratius, hi ha errors tècnics i després hi ha errors que comprometen la credibilitat d’una institució i deixen un país sense una de les eines bàsiques per entendre la realitat”.

L’organització explica que no se’ls havia comentat res sobre aquesta qüestió a les juntes de direccions i que se n’han assabentat per la premsa. Lamenten també que les direccions han estat “assenyalades com a responsables d’un problema que va molt més enllà del seu àmbit d’actuació”.

Com fer el seguiment del sistema educatiu?

L’associació ha lamentat que aquesta situació farà que Catalunya no pugui comparar l’evolució del seu sistema educatiu amb la resta del món i tampoc no podrà avaluar amb rigor si les polítiques educatives impulsades arran dels mals resultats de PISA 2022 han tingut algun efecte. “Sense dades comparables, el debat educatiu torna a quedar orfe de diagnòstics fiables”, han manifestat.

Depurar responsabilitats i revisar els mecanismes interns

Des d’AXIA rebutgen que sigui un error sobtat o un incident inevitable el dia de la prova. “És el resultat d’un procés que disposava de controls, terminis i responsables”, han defensat. Per l’associació no n’hi ha prou amb lamentar el que ha passat sinó que cal explicar-ho, identificar-ne les causes, assumir les responsabilitats que corresponguin i, sobretot, garantir que no es repetirà. “Un país que renuncia a avaluar-se amb rigor és un país que acaba governant a cegues”, conclouen.

“Això demostra una ineficàcia organitzativa”

El sindicat USTEC tampoc no ha rebut la incidència de forma positiva. Iolanda Segura, portaveu del sindicat, creu que “això l’únic que mostra són decisions polítiques” i considera que aquesta errada demostra una ineficàcia organitzativa que ve de lluny.

També hi veu una voluntat clara d’amagar els resultats d’unes proves que, segons explica, no poden representar el sistema, ja que deixa fora l’alumnat més vulnerable, precisament en un moment en què s’intenta apostar per una educació més inclusiva.