Fa poc més d’un any les últimes monges clarisses van abandonar el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes després de 699 anys vivint-hi de manera ininterrompuda. Amb la seva marxa, l’activitat religiosa al cenobi es va acabar i el claustre va quedar desocupat, un buit que la direcció espera tornar a omplir. “Eren les nostres veïnes. Quan tancàvem el museu eren per allà, passejant-s’hi, i ho trobem a faltar”.
Són paraules de la directora del museu del monestir, Anna Castellano, al Bon dia, Barcelona. Castellano ha destacat que malgrat que les monges clarisses ja no són físicament al monestir, no “han marxat del tot”. “Segueixen sent les monges de Pedralbes, però ara són a Vilobí d’Onyar, almenys fins al present. El futur no està escrit“, ha afegit.
Les monges van marxar per voluntat pròpia
La retirada de les monges clarisses del cenobi va generar força polèmica. Molts creien que havien marxat en contra de la seva voluntat, però Castellano ha volgut deixar clar que “eren plenament conscients de la seva decisió”. Ha explicat que van assumir que havien de marxar per una qüestió de necessitat: “Només quedaven tres germanes, la més gran, de 91 anys. Què havien de fer si una es posava malalta?”, ha apuntat.
Podria ocupar l’espai un altre orde
El desig de Castellano és que siguin les clarisses les que tornin al monestir en cas que es pugui reprendre l’activitat religiosa. Ara bé, no descarta que pugui haver-hi un altre orde, però hauria de compartir els ideals dels franciscans.
De fet, ha explicat que ja s’ha fet una recerca per Barcelona per tornar a omplir el buit que van deixar les monges, però el problema és que són comunitats massa petites i d’edat avançada i, per tant, tard o d’hora acabaria passant el mateix. “Seria una solució a curt termini”, ha dit.
Sigui com sigui, la decisió l’ha de prendre el Patronat, que pertany al fons Barcelona Cultura. Està format per 10 membres, cinc de l’Ajuntament de Barcelona i els altres cinc de la comunitat religiosa. Tots ells han de posar-se d’acord per decidir quin serà el futur del claustre, ja sigui convertir-se en museu o que torni a ser casa d’un orde religiós.
L’arxiu del monestir, públic abans que acabi el 700è aniversari
Enguany el monestir celebra el 700è aniversari. Set segles en què les monges clarisses han estat documentant la història d’aquest convent, de Catalunya i de Barcelona. Coincidint amb l’efemèride, la Generalitat ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional aquest arxiu. L’objectiu és que la ciutadania pugui consultar els documents.
En aquests moments, la digitalització de tota la informació està feta, només queda “fer-la pública”. Castellano ha apuntat que la seva voluntat és que estigui disponible abans que acabin les activitats del centenari, el 3 de maig del 2027, data en què es compliran 700 anys des que es va consagrar el convent i van entrar-hi a viure les religioses.
