El director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, Juan Carlos Izpisúa, ha decidit plegar per la manca de suport financer i polític, tant per part de la Generalitat com del Govern espanyol. Ho publica aquest dimecres el diari ‘El País’, que indica que la marxa d’Izpisúa podria suposar la pèrdua de 18 dels 21 projectes científics del centre, dels quals és el propietari intel·lectual. Una suposició que encara no s’ha confirmat, tot i que des de la Generalitat s’ha ratificat la intenció de mantenir els projectes d’investigació en marxa.

En un comunicat, el Patronat del CMRB expressa “la necessitat inexcusable de canviar aspectes rellevants de la gestió i organització del centre”. El director general de Planificació i Investigació de la Generalitat, Carles Constante, ha negat que hi hagi menys suport polític o financer, i ha afirmat que caldrà “fer el millor ús possible dels recursos dels ciutadans” i ha apostat per diversificar quant a l’investigador principal. A més, la Generalitat “manté el compromís per garantir les inversions dedicades a reforçar la medicina regenerativa” (1,7 milions d’euros anuals) per tal que el centre continuï sent un referent internacional.

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona es va crear el 2004 i, des de llavors, Ispizúa n’ha estat al capdavant. Des d’aleshores, el CMRB ha fet aportacions tan rellevants com la creació de minironyons humans amb cèl·lules mare fa només uns mesos.

La Confederació de Societats Científiques d’Espanya hancriticat la marxa d’Izpisúa i l’ha emmarcat en la fugida de talents provocada per la crisi. D’altra banda, CiU ha atribuït la decisió del científic a una “insuficient inversió” de l’Estat en recerca i desenvolupament, i ha insistit que la investigació és clau i hauria de representar un dels principals “motors  de desenvolupament econòmic”.