Quan l’avió va aterrar a l’aeroport de la capital holandesa, els dos agents van inspeccionar-li la motxilla. “Jo no portava res”, ha explicat Awa. Un cop analitzada i després d’un llarg interrogatori, li van fer firmar un document. Ell va demanar que estigués redactat en anglès i, d’aquesta manera, podria entendre’n el contingut. “Em van dir que l’holandès era la seva llengua oficial. Vaig voler confiar en els policies.”
Però el jove kenià ha denunciat que, un cop firmat el document, el van retenir. “Era una presó. No podia sortir d’allà i no em justificaven per què hi era.” Segons ha explicat Awa, ho va passar molt malament durant els seus dies a Holanda. “A les dues setmanes estava fatal. Gairebé em suïcido. Fins i tot em vaig desmaiar.”
Uns dies després, va poder explicar el seu cas al jutge. En un principi, però, no accepten les seves demandes. “Volia morir. Ningú no podia comprendre el que em passava”, ha lamentat. Finalment, després de molts dies i insistència, el tribunal va deixar-lo lliure i va poder tornar a Madrid, on la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat va guiar-lo i ajudar-lo a adaptar-se. “Haig d’agrair la seva ajuda en un moment en el qual tothom em donava l’esquena”, ha conclòs.
