Afegeix betevé com a font preferidaDes d’un primer moment el Departament de Territori s’ha afanyat a recalcar que l’esvoranc de les obres de l’L9 del metro no té res a veure amb el que va passar al Carmel el 27 de gener del 2005. El motiu principal és que el mètode constructiu és “totalment diferent”. Però no és l’únic argument.
L’arquitecte especialista en càlcul estructural consultat per betevé, David Lladó, afirma que els sistemes de seguretat que s’utilitzen actualment en la construcció del túnel “són enormes”. I destaca que aquest “és el primer incident destacat de la Línia 9 que té infinitat de quilòmetres i passa per terrenys molt pitjors que aquest del Putxet”.
Més estudis previs i més controls durant les obres
El fet és que l’incident del Carmel va marcar un abans i un després en la manera de projectar, controlar i executar grans obres subterrànies a Catalunya. Tant és així que aquest episodi va contribuir a la creació de l’Institut Geològic de Catalunya. “Els estudis previs a l’execució del túnel són molt més exhaustius, es fan moltíssimes més inspeccions en els edificis per on passa el traçat i es posen molt més sensors per saber si hi ha detecten vibracions i moviment”, argumenta Lladó.
De fet, abans que es detectés l’esvoranc, tècnics de Territori ja s’havien desplaçat fins al lloc de l’incident perquè a primera hora s’havien monitorat uns moviments anormalment alts provocats, segurament, per un desplaçament de terra.
La tuneladora, a 40 metres de profunditat
L’altre gran canvi és el mètode constructiu amb una tuneladora que avança molt lentament —pocs metres al dia— i que, a mesura que es desplaça, “va construint la volta amb formigó armat“. D’aquesta manera, explica Lladó, s’assegura que no hi hagi moviment de terra.
A banda, la perforació en aquest punt es fa a uns 40 metres de profunditat, fet que augmenta les garanties que els treballs no afectin cap edifici. “És molt més segur que en altres zones de la ciutat que, per la configuració del terreny, anava més en superfície, com les zones properes al riu Besòs quan es va fer i al Carmel també”.
