En els últims anys els pessebres que instal·la l’Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume han estat sovint motiu de polèmica i el d’aquest any, tot i que encara no se sap com serà, ja se sospita que tampoc no se n’escaparà: “Tornarà a sorprendre“, ha reconegut el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí. Però com han estat els pessebres de la ciutat en els últims anys? Hi havia motiu per a la polèmica? A betevé hem fet memòria i hem comprovat que els últims Nadals la controvèrsia l’han patida tot tipus d’alcaldes i partits.
2011 – Homenatge al romànic
L’any 2011, el primer pessebre del mandat de Xavier Trias va ser un homenatge a l’art romànic català.
2012 – Els diorames, protagonistes
L’any següent, el 2012, el consistori va optar per fer un reconeixement als 100 anys del primer diorama, amb diverses escenes dins de boles de Nadal.
2013 – S’enfila als terrats
L’any 2013, el pessebre va tornar a trencar motlles i es va situar als terrats de la Barcelona dels anys 50.
2014 – Un pessebre romà
L’any següent, el 2014, el salt històric va ser encara més gran i va recrear Nadal amb escenes de la Bàrcino romana.
2015 – Els llibres infantils prenen el protagonisme
Durant el mandat d’Ada Colau, l’alcaldessa ha reinventat, de nou, els pessebres. El seu primer Nadal, el del 2015, va proposar endinsar el visitant en les pàgines de llibres infantils.
2016 – Opinions dividides per les boles de plàstic
L’any següent, el 2016, les figures del naixement van quedar repartides en nou boles de plàstic. Aquesta escenificació va tornar a causar divisió d’opinions. Hi havia qui considerava que s’escapava massa de la tradició i qui, en canvi, aplaudia l’atreviment.
2017 – Un pessebre enlairat
El Nadal següent, el 2017, les figures es van enfilar amb la intenció de deixar lloc per convertir els visitants en figures vivents del pessebre.
2018 – Desapareixen les figures del pessebre
El 2018 la polèmica es va encendre de nou perquè en van desaparèixer les figures: s’escenificava un àpat nadalenc en què els comensals eren els personatges de la tradició pessebrista.
2019 – Puja a les golfes
El 2019 van tornar les figures en un pessebre que simbolitzava les golfes d’una casa, també molt criticat per l’oposició.
2021 – Pessebre descentralitzat
I el darrer, el del 2021, després del parèntesi del 2020 per la pandèmia, es va decidir repartir–lo per diversos espais per evitar aglomeracions.
Altres polèmiques pessebrístiques en edicions anteriors
Però les polèmiques sobre el pessebre que munta el consistori barceloní no són patrimoni exclusiu de l’última dècada. L’any 2004, per exemple, l’Ajuntament de Joan Clos va sorprendre tothom amb unes figures ideades per alumnes de l’Escola Massana que pretenien transportar el visitant a un àmbit actual i urbà. Així, en el pessebre trobàvem barcelonins anònims com un repartidor de gas butà i un veí llegint en un banc. Quan l’any següent van voler tornar a la tradició, la polèmica es va desfermar de nou: en el pessebre hi faltava el caganer. Això va passar en ple debat sobre l’ordenança del civisme de la ciutat.
