Des d'aquest mateix lloc el Rachid seguia les assemblees d'immigrants a l'església del Pi l'any 2001. Aleshores acabava d'arribar a Espanya i dormia a la plaça de Catalunya amb d'altres companys. Poc s'imaginava que aquella protesta li canviaria la vida per complet. RACHID IDDRISU "Mi situación era sin papeles, en la calle, sin ningún derecho, y hice la huelga de hambre para conseguir papeles. [...] Cuando consigo los papeles sí que la vida ha cambiado un poco, ¿no? Porque podía trabajar." Les tancades a les esglésies de la ciutat i les vagues de fam van donar els seus fruits. Gràcies al permís de residència el Rachid va crear una ONG que avui ajuda joves subsaharians que es troben desamparats. També continua fent una tasca d'assessorament als immigrants la principal responsable de les tancades. Avui recorda amb orgull aquella mobilització. NORMA FALCONI, Papers per a Tothom "La gente lo tenía clarísimo, querían sus papeles. Han pasado 10 años y yo creo que valió la pena haber hecho eseta lucha porque la mayoría de la gente se ha establecido en Catalunya, tiene su familia aquí." Però molts dels immigrants que es van tancar i van fer vaga de fam no han tingut la mateixa sort. SAÏD HAZAN "No se como estaran la demás gente, pero yo estoy como atontado, como un tonto. No se qué tengo que hacer. No encuentras trabajo, y no tienes el gasto para mantenerte. No sabes como tirarte al mes que viene sabes que quiero decir." El Saïd assegura que tenir papers ara no li serveix de res. Tot i haver treballat set anys a Espanya es planteja tornar al seu país.