L’operació policial d’aquest dilluns en què es van detenir nou independentistes investigats per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius genera diversos dubtes legals. Se’ls està aplicant la llei antiterrorista? Com és que dos dels joves van quedar en llibertat? Se’ls han restringit drets com el de comunicar-se amb els seus advocats?
Albert González, professor de dret processal penal de la UOC, ha qüestionat l’actuació de la justícia en una entrevista a betevé. “Estem parlant de tres velocitats diferents per a nou detinguts”, ha dit, en referència a les diferències de tracte entre els detinguts. Dos dels arrestats que han traslladats a Madrid encara no han pogut parlar amb els seus advocats dos dies després de la detenció i se’ls ha assignat un advocat d’ofici. Cinc detinguts més que també són a Madrid han pogut parlar amb els advocats després de 24 hores incomunicats. I els altres dos detinguts van ser posats en llibertat la mateixa tarda de l’actuació policial.
Dos dels acusats per terrorisme, en llibertat
“És insòlit que algú que és detingut per terrorisme sigui posat en llibertat en poques hores”, afirma González, i hi afegeix que això ha de significar que, tot i l’acusació de terrorisme que se’ls manté, “no hi deu haver cap risc que puguin fugir ni tampoc fer cap acció”.
Segons González, els diferents criteris per tractar els investigats generen “una inseguretat brutal”, una situació que se suma a la indefinició sobre les possibles acusacions. La fiscalia va atribuir inicialment als detinguts els delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius, mentre que els advocats asseguren que als detinguts se’ls ha fet saber que només se’ls investiga per terrorisme. “No s’entendria que hagin caigut dos delictes” poques hores després de la detenció, reflexiona el professor de la UOC.
Una actuació tova de la policia?
Albert González considera que, si el cas és en mans de l’Audiència Nacional i als detinguts se’ls investiga per terrorisme, “fa pensar que sí que se’ls està aplicant l’article 527, el que popularment s’anomena llei antiterrorista”.
Tot i que González creu que la policia pot estar aplicant “una forma d’actuar tova” d’aquest article, pel fet que ha restringit les comunicacions dels detinguts només parcialment, a dos dels nou se’ls ha obligat a acudir a un advocat d’ofici, o se’ls posarà a disposició judicial abans de cinc dies.
Se’ls ha donat tota la informació?
L’advocat penalista recorda que, tot i el secret de sumari, els detinguts han de conèixer quins indicis hi ha per privar-los de llibertat des del mateix moment en què són detinguts, i també els delictes pels quals se’ls investiga. I si el jutge no ho limita, també han de poder accedir a la informació de les actuacions de la investigació.
González lamenta que les filtracions a alguns mitjans de comunicació són “una pràctica malauradament habitual” i que “deixa en mal lloc els lletrats de la fiscalia i també els agents que participen en la investigació”.
