(ACN/Redacció) Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup criminal que s’apropiava d’immobles de persones amb problemes econòmics i han detingut nou persones a Catalunya i a les Balears. Els investigadors tenen constància de 18 víctimes, amb immobles afectats a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real. Els estafadors pagaven els deutes de les víctimes signant un contracte privat en què també rebien els poders dels habitatges sense que els propietaris se n’adonessin.
Investigació en marxa des del 2022
La investigació va començar el 2022, quan els Mossos, arran d’una querella en un jutjat d’instrucció de Barcelona, van detenir quatre persones que s’havien apoderat de forma fraudulenta d’un pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims. Els investigadors van constatar que no es trobaven davant d’un fet aïllat sinó que al darrere hi havia tot un grup criminal que aconseguia els poders de propietats immobiliàries i, després, les venia per obtenir-ne un alt rendiment econòmic.
Donaven poders notarials sense saber-ho
Sempre actuaven de la mateixa manera: primer, captaven les víctimes, que acostumaven a ser persones vulnerables, amb escassa educació financera i amb deutes o necessitat econòmica urgent. Signaven un contracte privat amb aquestes persones en què els estafadors pagaven els deutes i, a canvi, obtenien un poder notarial de l’immoble amb l’excusa de poder realitzar el tràmit amb l’empresa que li donava crèdit per poder pagar els deutes. Les víctimes no eren conscients que estaven cedint poders notarials.
Per fer aquest tràmit, feien servir empreses que estaven a noms de testaferros, moltes sense dipòsit de comptes, però de les quals ells tenien els poders.
La compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s’havia signat el contracte per atorgar els poders i, per dur-la a terme, utilitzaven un xec manipulat que normalment mai acabava a mans de l’entitat bancària. En aquell moment, els estafadors posaven en venda l’immoble a terceres persones que no tenien res a veure amb l’entramat criminal.
Un deute de gairebé un milió d’euros
Pel que fa a les empreses a nom dels testaferros, tenien comptes bancaris als quals arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents. Aquests diners els obtenien de préstecs sol·licitats a diferents entitats bancàries d’una forma pensada per no ser detectats per les autoritats fiscals. Aquestes empreses donaven l’aparença de tenir una gran activitat comercial, amb credibilitat de solvència econòmica per demanar préstecs als bancs.
Una d’aquestes empreses va demanar l’any 2019 préstecs a diferents entitats bancàries per un valor de més de 200.000 euros, que mai va retornar. Segons dades de l’Agència Tributària, entre els testaferros i les empreses tenen un deute total de gairebé un milió d’euros.
Nou detinguts
Les detencions van produir-se el 25 de novembre. Entre els nou detinguts hi ha el líder de la trama. Els atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de diner, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública. Els arrestos es van fer de forma simultània a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van recollir uns 100 indicis com ara talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, així com més de 6.500 euros en efectiu.
Dels nou detinguts, quatre van quedar en llibertat després de declarar en seu policial i els altres cinc van passar a disposició judicial el 27 de novembre. La investigació s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Policia Nacional, l’Agència Tributària de Catalunya i l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.
