Un aparell com aquest pot salvar una persona que pateix una aturada cardíaca. És fàcil de fer servir, però no se n'ha estès l'ús. Actualment, a Barcelona, cada 11 hores una persona té una aturada cardíaca. ANTONIO ALBA, president associació Segunda Oportunidad "Ahora sabemos que sólo se recuperan una de cada 20 personas. En caso de que haya una desfibrilación completa, com és lo que queremos y que las personas ciudadanos y colegios sepan hacer una reanimación cardiopulmonar los porcentages pueden augmentar de un 20 a un 40% incluso en el mejor de los casos hasta un 75%." L'inconvenient prinicpal de l'aturada cardíaca és que no hi ha símptomes previs o, si hi són, no apareixen fins a una hora abans. A més, la majoria de gent que la pateix ni tan sols sap que té problemes de cor. La immediatesa és, per tant, determinant. Des del moment en què la persona perd el coneixement, cada minut que passa se li redueix un 10% la possibilitat de supervivència. MIREIA BOQUETO, infermera de l'Hospital de Bellvitge i formadora de l'IEM "Si estàs esperant l'ambulància durant deu minuts i aquests deu minuts estàs fent RCP i estàs utilitzant el desfibril·lador, aquest pacient té moltes més probabilitats de sobreviure, que si estàs aquests deu minuts esperant l'ambulància i mirant i patint a veure si ve l'ambulància o no ve." Pels pacients que han sobreviscut a una aturada cardíaca no hi ha excusa. Un desfibril·lador automàtic val uns 1.000 euros, una quantitat irrisòria, diuen, si es té en compte les vides que pot arribar a salvar. Aquestes entitats reclamen que s'estengui l'ús dels desfibril·ladors en espais públics concorreguts i ho fan amb un argument que, per a ells, és irrebatible. ENRIQUE RODRÍGUEZ, cardiòleg "Es importante tener un desfibrilador automático para que personas no estrictamente entrenadas puedan utilizarlo. No tanto para terminar de hacer toda la reanimación pero sí por lo menos para empezar y dar tiempo a que el personal médico pueda llegar, porque es muy importante el tiempo en esta situación." Actualment la llei només obliga a disposar d'un desfibril·lador els espais o esdeveniments amb un aforrament important de gent. En qualsevol cas el seu ús no és generalitzat a tots els espais públics concorreguts. MANEL CERDÀ, president del Consell Català de Ressuscitació Una mesura que, segons l'associació Segunda Oportunidad, és del tot insuficient. Per això han decidit tirat pel dret i ofereixen cursos de reanimació cardiopulmonar en centres educatius com aquest, per on cada dia passen al voltant de 1.200 persones. CELESTINO FORS, secretari de l'Institut Joan Brossa "Hi ha molta gent aquí i és gent de totes les edats. I, és clar, dintre del recinte és una obvietat que aquesta possibilitat pot succeir." Les entitats no entenen perquè, si la inversió en seguretat viària és notable, no es fa el mateix en cursos de reanimació i desfibril.ladors. Recorden que moren cinc vegades més persones per aturada cardíaca que per accident de trànsit.
L’inconvenient principal de l’aturada cardíaca és que no hi ha símptomes previs o, si hi són, no apareixen fins a una hora abans. A més, la majoria de gent que la pateix ni tan sols sap que té problemes de cor. La immediatesa és, per tant, determinant. Des del moment en què la persona perd el coneixement, cada minut que passa se li redueix un 10% la possibilitat de supervivència.
A Barcelona, cada 11 hores una persona pateix una aturada cardíaca i, segons dades recents, d’aquestes persones només en sobreviu una de cada 20. Pels pacients que han sobreviscut a una aturada cardíaca no hi ha excusa. Un desfibril·lador automàtic val uns 1.000 euros, una quantitat irrisòria, diuen, si es té en compte les vides que pot arribar a salvar. Aquestes entitats reclamen que s’estengui l’ús dels desfibril·ladors en espais públics concorreguts i ho fan amb un argument que, per a ells, és irrebatible, el dels metges. Aquest últims reconeixen que tot i que són els serveis de emergències els que han d’acabar la reanimació, qualsevol persona amb coneixements bàsics i un desfibril·ladors automàtic pot fer la primera assistència i així, diuen, evitar seqüeles greus o fins i tot la mateixa mort.
Actualment, ni les escoles, ni els centres comercials, ni cap instal·lació pública està obligada per llei a disposar de desfibril·lador, si bé es recomana tenir-ne. Espais com el Centre Comercial Glòries o del Parlament en tenen. Segons les associacions de pacients, cal anar més enllà hi convertir-ho en una obligatorietat. De moment han decidit tirat pel dret i l’associació Segunda Oportunidad ofereix cursos de reanimació cardiopulmonar en centres educatius que ho demanen. Per aquest col·lectiu, mentre la legislació no canviï, la conscienciació i la formació és la seva única arma.
Val a dir que a Catalunya, junt amb les Balears, és l’única comunitat autònoma que permet l’ús d’aquest aparell a qualsevol ciutadà. L’associació Segunda Oportunidad ho celebra i demana que s’estengui a la resta de comunitats autònomes. Va més enllà, però, i demana que es crei una llei que exhimeixi de qualsevol responsabilitat a la persona que practiqui reanimació cardiopulmonar en un espai públic. Per a ells, la persona que pateix una aturada no perd res si un ciutadà intenta reanimar-lo. Si no ho fa per por a no fer-ho bé o, senzillament, per por a que se’l pugui penalitzar, les possibilitats de morir, diuen, són més altes.
