La xarxa de radioantenes d’un observatori ubicat al desert d’Atacama, a Xile, ha estat analitzant durant diversos mesos una galàxia remota descoberta ara fa uns anys, on han detectat la llum emesa pels àtoms d’oxigen.

Dimecres van sortir a la llum els resultats d’un descobriment sorprenent dut a terme pels astrònoms d‘ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array).

Les radioantenes d’aquest observatori astronòmic -ubicat al desert d’Atacama-  en realitat no han “vist” les estrelles, sinó que han detectat la llum emesa pels àtoms d’oxigen en una de les galàxies més antigues que es coneixen. El que han registrat, en definitiva, han estat ones electromagnètiques en forma de microones.

Aquesta galàxia captada per l’observatori ALMA va ser descoberta ara  fa uns pocs anys i es calcula que es troba a una distància de 13.280 anys llum de nosaltres.

Què indica la presència d’oxigen?

Després del Big Bang no hi havia oxigen a l’univers, ni tampoc estrelles que emetessin llum. Aquesta foscor se sap ara que es va allargar durant 250 milions d’anys. Va ser l’Edat Obscura del Cosmos.

La detecció d’oxigen en una galàxia primitiva és clau ja que indica que abans van haver de viure i morir estrelles que fabriquessin aquest oxigen i l’alliberessin. Segons explica l’astrònom i divulgador Joan Anton Català, l’oxigen, així com tots els àtoms de l’univers  -excepte l’hidrogen i l’heli-, han estat “cuinats” per les estrelles.

La galàxia on han detectat el senyal és una ciutat d’estrelles que va viure uns 550 milions d’anys després del Big Bang. Per tal que la primera generació d’estrelles tingués temps per fabricar l’oxigen en quantitats apreciables van haver de passar diversos milions d’anys. És per això que es calcula que aquestes estrelles es deurien crear tan sols uns 250 milions d’anys després del Big Bang (el “moment zero”).

Aquestes estrelles van morir en forma de supernoves, el moment en el qual van alliberar l’oxigen.

Per què és una descoberta tan important?

Segons Joan Anton Català, “és una descoberta molt important perquè fins ara no es tenia encara una idea clara del llindar de temps a partir del qual van començar a brillar les primeres estrelles i es pensava que el llindar estava situat molt més enllà. Català afegeix que aquest descobriment “posa un límit superior”, és a dir, potser hi va haver estrelles fins i tot abans d’aquesta data.