(ACN) Les proteïnes de la membrana cel·lular amaguen portes secretes a través de les quals es pot modificar el comportament de la cèl·lula, segons demostra un estudi liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar. Això suposa noves vies perquè els medicaments puguin actuar sobre les cèl·lules. En l’estudi hi han participat centres de recerca d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, França, Polònia, els Països Baixos, Dinamarca, Hongria, Itàlia, Suècia, la Xina i els Estats Units. El descobriment s’ha assolit gràcies a simulacions per ordinador amb un nivell de detall no aconseguit fins ara. Les seves conclusions obren la porta a la creació de nous medicaments o a la millora del mecanisme d’actuació dels que ja existeixen.
Els investigadors han pogut veure a escala atòmica, en temps real i en el seu entorn, com els lípids de la membrana cel·lular interactuen amb els receptors acoblats a proteïnes G (GPCR) situats a la mateixa ubicació. L’estudi d’aquestes interaccions revela noves vies per a la modulació de funcions cel·lulars que no es podrien veure d’una altra manera. “Hem descobert noves portes a medicaments amb els quals es podrien modificar les proteïnes que regulen l’activitat cel·lular“, resumeix la coordinadora del Grup de recerca de fàrmacs basats en GPCR del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, la doctora Jana Selent.
La importància dels receptors GPCR ve del fet que bona part dels medicaments actuals els tenen com a dianes per actuar sobre les cèl·lules. El 34 % dels medicaments aprovats pel regulador als Estats Units, la FDA (Food and Drug Administration) s’hi basen. Disposar de la informació del lloc concret de la cèl·lula on actuen “ajudarà a accelerar el desenvolupament de medicaments dirigits a aquests receptors”, apunta Selent.
L’estudi dels GPCR continua
El treball es basa en dades de 190 experiments que abasten el 60 % dels GPCR coneguts. Aquest continua en marxa per descobrir els mecanismes que utilitzen les proteïnes per modular el funcionament cel·lular. Fins ara, els investigadors han pogut comprovar que, més enllà dels accessos coneguts, n’existeixen d’altres que només són visibles mitjançant simulacions per ordinador i que poden ser aprofitats per al desenvolupament de nous i innovadors tractaments terapèutics. Es tracta de portes més específiques per a cada receptor, “una forma més directa de modular el comportament cel·lular”, apunta l’investigador postdoctoral del GRIB i autor principal de l’estudi, el doctor David Aranda.
En molts casos, se sabia que un medicament actua sobre les cèl·lules, però no com ho feia. Aquests resultats posen llum sobre aquest aspecte de la dinàmica cel·lular, fet que permet disposar de dianes que poden ajudar a crear medicaments més selectius, més dirigits i reduir els possibles efectes secundaris. “Ens pot permetre anar més enllà dels mètodes utilitzats fins ara en múltiples patologies”, afegeix.
Els resultats d’aquest treball estan disponibles en línia perquè es puguin utilitzar en el desenvolupament de nous medicaments específics per a un gran nombre de patologies.
