(ACN/Redacció) Un estudi de la Universitat de Barcelona ha revelat que el fàrmac tirzepatida, utilitzat per tractar l’obesitat i la diabetis tipus 2, pot beneficiar l’organisme activant el teixit adipós marró, un tipus de greix que crema calories, és a dir, glucosa i greixos del cos. Aquest efecte positiu no només contribueix a la reducció del pes corporal, també pot ajudar a millorar el metabolisme de la persona a partir d’aquesta reducció dels nivells de glucosa i greixos a la sang.
Recerca en ratolins
Com a medicament antiobesitat, la tirzepatida (nom genèric del fàrmac Mounjaro) actua sobre els receptors de dos factors hormonals. Aquesta doble acció condueix a una pèrdua significativa de pes corporal, principalment a través de la reducció de la ingesta d’aliments.
Per aprofundir en com actua aquest fàrmac a escala metabòlica, els científics van subministrar tirzepatida a ratolins obesos alimentats amb una dieta rica en greixos. Els resultats d’aquests animals es van comparar amb les dades d’un altre grup de ratolins que va consumir la mateixa quantitat d’aliment però sense medicació.
Beneficiar el metabolisme
Els resultats han indicat que la tirzepatida activa el teixit adipós marró, un tipus de greix especialitzat en cremar calories procedents dels aliments, en contraposició del teixit adipós blanc, que emmagatzema el greix dolent que s’acumula en l’obesitat. Aquesta activació s’associa amb una capacitat més gran de l’organisme de cremar més energia metabòlica.
“Aquest medicament no només fa disminuir el pes corporal, sinó que també té efectes beneficiosos en el metabolisme”, explica Marion Peyrou, investigadora de la UB que ha liderat la recerca. Aquesta capacitat del teixit adipós marró de cremar calories contribueix, segons la investigadora, “en el seu efecte positiu no només en la reducció del pes corporal, sinó també en la disminució dels nivells de glucosa i greixos a la sang”, un fet que milloraria el metabolisme del cos.
Reduir la diabetis tipus 2
Segons els investigadors, aquesta recerca consolida la idea que els tractaments contra l’obesitat són més eficaços quan actuen simultàniament sobre diferents mecanismes fisiològics, que fa que ofereixin una aproximació més integral. “Aquest enfocament podria contribuir en millorar el control de l’excés de pes i a reduir alteracions associades, com ara la diabetis tipus 2 i altres trastorns metabòlics”, ha afegit Peyrou.
Malgrat tot, els investigadors destaquen que encara es necessiten més estudis per poder extrapolar els resultats d’aquesta recerca en els humans.
