Per tercer any consecutiu, la població estrangera empadronada a Barcelona disminueix. Actualment en són 262.233, un 16,3% del total. Una caiguda lleu, de 5.345 persones, respecte a 2014. El servei d'estadística de l'Ajuntament justifica la davallada pel retorn als països d'origen d'aquells immigrants procedents de països llatinoamericans, sobretot Bolívia, l'Equador i Hondures. I també perquè molts residents s'han acollit als processos de nacionalització i, per tant, ja es comptabilitzen com a espanyols. Si ens fixem en la procedència, els europeus, sobretot procedents dels països de la Unió continuen, per segon any, en primer lloc. Els segueixen els americans, els asiàtics i, a força distància, els africans. Italians i pakistanesos són, de nou, els més nombrosos a la ciutat. Els primers, a més, es troben entre les cinc nacionalitats que més creixen en nombres absoluts, juntament amb els xinesos, els russos, els veneçolans i els hondurenys.
Segons les dades del padró de gener de 2015, la població estrangera a la ciutat és de 262.233 persones, el 16,3% del total de la població resident. Aquesta xifra suposa un 0,4% menys que l’any anterior. La baixada es deu sobretot a la disminució dels residents provinents d’Amèrica Central i del Sud i del Sud-est asiàtic. Alguns d’ells perquè han tornat al seu país d’origen i, d’altres, perquè han adquirit la nacionalitat espanyola. En canvi, la població provinent de països de l’Europa central i oriental i de l’Orient Mitjà s’ha incrementat lleugerament.
Per continents, la immigració més nombrosa, amb un 37,2% del total, prové d’Europa, seguida de l’americana, amb un 31,8%; d’Àsia, amb un 23,2% i d’Àfrica, amb un 7,4%. La nacionalitat més nombrosa és la italiana (majoritàriament argentins amb nacionalitat italiana) seguida de la pakistanesa. Els italians, a més, es troben entre les cinc nacionalitats que més creixen en nombres absoluts durant el darrer any, juntament amb els xinesos, els russos, els veneçolans i els hondurenys.
La distribució de residents estrangers per districtes continua amb el mateix ordre del 2014: segueixen al capdavant l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Però ha disminuït a 50 dels 73 barris de la ciutat, especialment al Raval (-543 persones).
Segons l’Ajuntament, les dades -extretes de l’informe La població estrangera a Barcelona del Departament d’Estadística- mostren que podem estar a l’inici d’un cicle en què la ciutat concentra una elevada mobilitat. Barcelona manté l’atracció de població estrangera, especialment la provinent de països europeus i, al mateix temps, marxen persones que busquen condicions més favorables per afrontar la seva situació econòmica.
La tendència a la baixa
L’any 2009 va ser l’any en què la xifra de població estrangera empadronada a la ciutat va assolir el nombre màxim, amb 294.918 persones. Des d’aleshores, el nombre de residents ha disminuït fins a les 262.233 persones empadronades actualment, que suposen 32.685 persones estrangeres menys que llavors.
En paral·lel a la sortida de persones, també s’han donat processos de nacionalització que fan que persones de tots els orígens deixin d’aparèixer com a immigrants perquè ja són oficialment espanyols. Aquesta tendència a la baixa en l’arribada de persones estrangeres s’ha notat en serveis municipals com el Punt d’Informació per l’Arrelament, que durant tot el 2014 ha rebut 4.349 instàncies d’arrelament, un 12,38% menys que l’any 2013 i molt lluny de la xifra rècord que es va donar l’any 2009, amb 11.405 sol·licituds.
