Més de 300 treballadors van ser explotats en locals com aquest. A la majoria els van captar a la Xina i van pagar 16.000 euros pel viatge. Un cop aquí la banda els tramitava permisos de treball i residència i els obligava a treballar, sota un control estricte, en diversos establiments. Tot, per sous que, segons la policia, eren irrisoris. TONI RODRÍGUEZ, cap de l'àrea central de crim organitzat "No hi ha una explotació laboral en un sentit clàssic, en un taller tèxtil, 20 hores laborals, que viuen confinats... és diferent, és una explotació econòmica." A altres treballadors, en canvi, els van captar a Catalunya mateix. Eren persones que es trobaven a l'atur i, en molts casos, sense papers. A ells els cobraven entre 4.000 i 5.500 euros pels tràmits. Segons la investigació, una part dels beneficis obtinguts s'evadien a la Xina. La resta es blanquejaven a través de locals de restauració i basars, i també mitjançant préstecs a altres ciutadans xinesos que volien obrir un negoci propi. TONI RODRÍGUEZ, cap de l'àrea central de crim organitzat "Estem treballant sobre centenars de moviments bancaris que ens han portat com a mínim, com a mínim, a una cinquantena de persones que tindrien una relació econòmica pendent de dilucidar i de treballar." El cas es va destapar arran de la denúncia de cinc persones que havien estat explotades per l'organització. En l'operació hi ha hagut sis detinguts i hi ha tres imputat més. Se'ls atribuixen, entre d'altres, delictes de pertinença a organització criminal, contra els drets dels treballadors i de blanqueig de capital.
La investigació es va iniciar a finals de 2012, després que cinc persones que havien estat explotades denunciessin la situació. Segons la investigació feta pels Mossos d’Esquadra, la majoria de víctimes eren d’origen xinès, igual que els sis detinguts, encara que entre els treballadors explotats també hi havia ciutadans de Nigèria, Ghana, de diversos països de l’Amèrica del sud i de l’Europa de l’est.
Segons han explicat els Mossos, l’explotació que sofrien les víctimes no és “una explotació laboral en el sentit clàssic”, ja que no els sotmetien a jornades maratonianes en locals en males condicions. En aquest cas, han dit, es tracta d’una “explotació econòmica“, ja que l’organització controlava tots els ingressos de les víctimes i fins i tot tenia accés als seus comptes bancaris personals. Segons han explicat, els treballadors no sabien quan cobrarien a final de mes, gairebé sempre quantitats “irrisòries”. En alguns casos, diuen, el sou mensual podia ser de 70 euros.
L’organització captava víctimes tant als països d’origen com a Catalunya. En el primer cas, cobraven als treballadors fins a 16.000 euros pel viatge i els tràmits, i un cop aquí, si no ho havien pagat abans, se’ls descomptava el deute del sou. La banda s’encarregava de regularitzar-los la situació i d’aconseguir-los permisos de treball i residència i, a canvi, els obligava a treballar, sota un control estricte, en diversos establiments. Segons els mossos, les persones que eren captades aquí eren, majoritàriament, persones a l’atur i a vegades sense papers. En aquest cas havien de pagar entre 4.000 i 5.500 euros per tal que els regularitzessin la situació al país i els donessin feina.
Per als qui necessitaven habitatge, a més, els investigats disposaven d’una gran quantitat de pisos en què allotjaven els treballadors. D’aquesta manera, les víctimes també havien de pagar-los el lloguer.
Més enllà de l’explotació laboral, els Mossos d’Esquadra han explicat que els detinguts també havien generat una xarxa de blanqueig de capital. Una part dels diners que guanyaven l’evadien a la Xina mitjançant diversos procediments, tant transferències bancàries com amb l’ús de “mules”, és a dir, persones que les transportaven ocultes al cos o a l’equipatge. Els beneficis restants els blanquejaven a través de la compra locals de restauració i basars, i també mitjançant préstecs a altres ciutadans xinesos que volien obrir un negoci propi. Aquests préstecs es feien fora dels circuits legals i, per tant, eren diners sense declarar.
Als arrestats se’ls acusa dels delictes de pertinença a organització criminal, contra els drets dels treballadors, falsedat documental, coaccions i blanqueig de capital.
