El dimecres 4 de gener del 39, Barcelona va aixecar la vista al cel. L'aviació italiana va bombardejar la zona marítima de sud a nord. DAVID ÍÑIGUEZ, historiador: "Les bombes toquen els vaixells, els dos vaixells que hi ha ancorats al moll però que a més a més les bombes van caient sobre el passeig de Colom i en alguns dels edificis que veiem aquí." Dècades després, l'efecte és encara visible en algunes parets, com per exemple en aquest edifici del passeig de Colom: els forats de diferents mides indiquen que es tracta de metralla provinent de bombes. Però aquestes cicatrius de la guerra no sempre es mantenen. De fet, aquest hotel s'està renovant, i amb la modernització s'han esborrat tots els indicis d'aquells bombardeigs. Primer es van omplir els forats i es van llimar per deixar la paret llisa. El resultat... és aquest. "Aquí hi havia els senyals i les restes de la metralla però ara avui dia bàsicament ja no hi ha ni rastre, s'ha polit tota la façana" Remodelacions com aquestes obren un debat sobre què fer amb aquesta mena de testimonis històrics. "Ho preservem, no ho preservem, propietat privada... fem com a les altres ciutats, fem com a Londres que en general es respecten aquestes cicatrius?" Encara queden moltes marques de la guerra civil per debatre-ho. Però aquesta façana, ja no és una d'elles.

L’historiador David Íñiguez mira la façana encara amb bastides de les obres. L’edifici situat al número 20 del passeig de Colom ja està gairebé enllestit. Tot és nou. Massa nou? Entre els desperfectes que s’han renovat, els obrers han eliminat forats carregats d’història. “Probablement són del 4 de gener del 1938, d’un bombardeig que va afectar des de la Rambla fins al carrer de Regomir”, explica Íñiguez. L’objectiu dels atacants, l’aviació italiana, eren els vaixells i les infraestructures del port, però els avions havien de volar molt alt per evitar els míssils de la defensa barcelonina i perdien precisió, així que bombardejaven els carrers més propers al mar.

De fet, a molts altres edificis del passeig de Colom encara hi queda la petjada d’aquest fet històric, com ara l’entrada del passatge del Dormitori de Sant Francesc. A primer cop d’ull, es tracta d’una portalada malmesa pel pas del temps. Però els forats de la pedra són testimonis històrics. “Hi ha forats de diferents mides, això ens indica que no són d’un combat, sinó de la metralla d’una bomba quan explota”, apunta l’historiador.

Tot plegat planteja una reflexió: què s’ha de fer amb aquestes proves de la guerra? Cal mantenir-les? Cal esborrar-les? David Íñiguez té una proposta: “Crec que s’hauria de fer un cens, catalogar totes les restes i decidir quines es mantenen”. A partir d’aquí, suggereix fer-hi una senyalització que expliqui a tothom la història que amaga cadascuna d’aquestes cicatrius històriques.