Barcelona recupera les casernes de Sant Andreu després del desallotjament dels últims legionaris. Es va produir el passat mes de juliol, però l’Ajuntament n’ha informat aquest divendres a través d’un comunicat. El consistori explica que això permetrà avançar en la transformació de l’espai, que inclou un local i un solar de 5.000 m² on s’hi han de fer pisos públics i de lliure mercat. Al recinte de les casernes també s’hi ha de construir una escola bressol municipal que s’estrenarà amb retard el 2026.
Els últims a marxar
L’edifici del passeig de Torras i Bages havia estat ocupat per tres entitats de legionaris des de fa més d’una dècada. L’última que quedava era la Hermandad de Antiguos Caballeros de Barcelona. El desallotjament parteix del requeriment judicial que va fer el 2022 el Consorci de la Zona Franca a instàncies de la Junta de Compensació, on és present l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta petició es va fer després que l’entitat rebutgés una indemnització de 12.600 euros per marxar.
El setembre del 2023, el Jutjat de Primera Instància número 3 va dictar una sentència favorable al desallotjament, contra la qual l’entitat va interposar un recurs d’apel·lació. La Junta de Compensació va instar l’execució provisional de la sentència, que va ser acceptada pel mateix jutjat i executada el 3 de juliol.
Llarg conflicte judicial
El conflicte judicial ha estat llarg. Es remunta al 2013, quan el Consorci de la Zona Franca va signar un conveni amb les Hermandad de Sergentos Provisionales, Caballeros Mutilados i Antiguos Caballeros Legionarios per cedir-los l’ús de la parcel·la i el local que ja ocupaven. El solar, però, hauria d’haver cedit pel Consorci a l’Ajuntament a títol fiduciari amb la condició que els terrenys estiguessin lliures d’edificis i ocupants, en acompliment de la reparcel·lació de casernes aprovat el 2010.
El consistori va requerir el 2019 formalment a la Junta de Compensació, entitat administrativa presidida pel consorci, que li lliurés la finca ocupada lliure de preexistències. Després de la pandèmia es van reprendre les negociacions, fruit de les quals dues de les germandats van acceptar la indemnització i van abandonar l’espai. La tercera és la que va ser desallotjada al juliol, després de negar-se a marxar i rebre una compensació.
