“T’interromp, t’escridassa, t’humilia als judicis i s’inventa coses als escrits que ningú no ha dit“. Ho asseguren tres dones referint-se a Francisca Verdejo, la jutgessa titular del jutjat de violència sobre la dona número 2 de Barcelona i magistrada delegada d’aquest àmbit, a qui volen denunciar públicament per exercir violència institucional.
Totes tres formen part d’un grup de mares que han patit i denunciat violències masclistes i que fa un mes van obrir el compte d’Instagram Madres protectoras de Barcelona amb la intenció de visibilitzar el que consideren maltractament institucional i, alhora, posar-se en contacte amb altres denunciants. Totes elles han volgut donar el seu testimoni a betevé de forma anònima per por a patir represàlies.
“El tracte de la jutgessa Verdejo és terrible i tothom ho sap”
Una lletrada consultada per betevé, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, assegura “haver vist plorar moltes dones després de declarar davant de la jutgessa”. Assegura que “es tracta de maltracte institucional de les dones”. Afegeix que “Verdejo les demonitza i revictimitza i dubta de tot el que diuen”.
“”El tracte de la jutgessa Verdejo és terrible i tothom ho sap””
Qui no té inconvenient a parlar és l’advocada especialista en violències masclistes Marisa Fernández. Aquesta jurista sentencia: “El tracte d’aquesta jutgessa és terrible” i subscriu el que diuen les testimonis: “És lògic que les dones se sentin violentades”. També assegura que “creu que és en una talaia de poder infinit“. Fernández confessa que a la majoria de lletrades “no les tracta millor”, però que elles “s’han acabat endurint”.
María José Varela, advocada de família, també aporta el seu gra de sorra: “Han vingut dones a queixar-se i pel mal tracte rebut per part de Verdejo“. Varela afirma que les dones que han patit situacions de violència “fan un esforç terrible per denunciar” i “estan en condicions emocionals molt greus“. Per això demana empatia per part de tots operadors jurídics i que els “ho posem fàcil”.
“”Tothom és conscient que està passant, a mi m’ho han dit al Grup d’Acompanyament de la Víctima de la Policia”
Poques ordres de protecció
Varela subratlla que “Verdejo dona poques ordres de protecció” i assenyala que en part això es reflexa a les estadístiques, on Catalunya és de les comunitats on es deneguen el major percentatge d’ordres de protecció. Fernández, de la seva banda, afegeix que l’any 2019 Verdejo “es vanagloriava públicament de no donar ordres de protecció“. I sentencia: “Aquesta no és una manera d’abordar la violència masclista”.
“”Les ordres de protecció coarten la llibertat. Però que t’agredeixin a tu o als teus fills encara la coarten més””
Aquesta jurista barcelonina afirma que la jutgessa titular del jutjat de violència sobre la dona número 2 utilitza “”subterfugis” per no donar ordres de protecció. “És veritat que aquestes poden coartar la llibertat”, però “que t’agredeixin a tu o als teus fills encara la coarten més” i acaba reafirmant que les ordres de protecció “han estat la gran eina per lluitar contra la violència masclista”.
L’advocada que vol mantenir-se en l’anonimat creu que una altra forma de maltractament cap a les dones és “no atorgar ordres de protecció”. I assenyala que “durant molts anys” el jutjat número 2 “és el que menys n’ha donat de tot Espanya”.
Qüestionament de les denunciants
Una de les testimonis afirma que la seva exparella “m’amenaçava de mort i em deia que no veuria mai més al meu fill”, i el personal del PIAD la va animar a denunciar-ho. Segons explica, Verdejo li va etzibar que “volia arxivar el seu cas automàticament”, i també que “això són desavinences en l’àmbit de la parella i s’han de resoldre al jutjat del civil”. Poc després, assegura que el seu ex li va clavar una pallissa.
Explica, a més, que el jutge de guàrdia que la va atendre “es va inhibir a favor de Verdejo i ara resta en espera d’anar a declarar davant la jutgessa “amb por”. Diu que Verdejo, amb anterioritat, ja li va preguntar “per què havia trigat quatre mesos a fer la denúncia” després d’haver-se separat.
Una altra testimoni assegura que va demanar posar una mampara entre ella i el seu agressor i “no se’m va concedir”. “Hi tinc dret”, diu, perquè no em vull asseure al costat d’una persona que m’ha violat i em fa por“.
Cristina Fallarás: “La violència institucional deixa les dones absolutament desemparades”
La periodista i escriptora Cristina Fallarás, qui assegura rebre setmanalment denúncies de mares que han rebut violències per part de jutges i jutgesses al seu compte d’Instagram, creu que “es tracta d’una violència que exerceix l’Estat contra elles”, i això, diu, “les deixa absolutament desemparades“.
Fallarás es pregunta atònita “per què els jutjats no protegeixen les criatures dels seus progenitors agressors” —que han exercit violència contra les mares— si la llei de violència de gènere les considera també víctimes. I assegura que el fet que la justícia atorgui custòdies i règims de visites, entre d’altres, a “homes maltractadors” fa que les mares “entrin en un cercle viciós” del qual “no en poden sortir”. Sovint es tracta de “casos diabòlics“, diu la periodista aragonesa.
Qui jutja la jutgessa
Fallarás creu que casos com el de la jutgessa Verdejo s’haurien de fiscalitzar per part d’un òrgan extern al poder judicial perquè, “si no, no té cap sentit”. Segons Varela, el Consell General del Poder Judicial té un servei d’inspecció i es poden presentar denúncies allà.
“No accepta proves que són clau”
Les tres testimonis afirmen que la també degana dels jutjats de violència sobre la dona de Barcelona “no accepta proves ni testimonis que, segons les seves advocades, són clau”. I posen exemples: “La jutgessa no va acceptar ni la sentència condemnatòria contra una persona que va enviar al meu ex per agredir-me, ni una gravació que ho prova”. Afegeix que la seva exparella té una addicció a les drogues i va demanar una anàlisi de sang per demostrar que no pot tenir cura del fill en comú. “Me les va negar”, recorda.
La jurista Marisa Fernández creu que “per motius aliens a la magistrada”, als jutjats tenen molt volum de feina i això fa que “es vegin els temes d’una manera superficial” i no pas amb “la minuciositat” que requereix un tema tan greu com són les violències masclistes. Igualment destaca que ha vist com Verdejo, tal com es fa en el nostre sistema, “jutja amb molta superficialitat” i quan algú li aporta, per exemple, un comunicat mèdic, diu: “No m’expliqui res més, no m’expliqui res més”.
Una altra dona que afirma haver patit violència vicària diu que la jutgessa no ha acceptat missatges d’àudio en què el pare del seu fill reconeix haver-lo pegat. Tampoc testimonis d’una mare de l’escola que “ha vist com m’insultava”.
Un mosso a una afectada: “Si t’ha tocat la Verdejo ja has begut oli”
Tant les tres testimonis com les lletrades consultades asseguren que la majoria d’operadors jurídics coneixen el tarannà de la jutgessa Verdejo. “És un secret de domini públic”. I ho corroboren amb frases d’agents dels Mossos que quan s’assabenten que “els ha tocat el jutjat número 2” els diuen: “Ja has begut oli” o “No tens res a fer”. Frases similars les han sentides de personal de Serveis Socials, dels PIADS o per part dels professionals de l’advocacia.
Reclamen justícia i protecció per als seus fills
“A mi ja em són igual les amenaces o les pallisses”, diu una de les testimonis. El que ella vol és “justícia i protecció per al meu fill”, que “està malament psicològicament”, diu. Les altres ho subscriuen dient que “l’abús de poder de Verdejo ha de tenir conseqüències“. “Estem desesperades“, diuen.
“”Cal més empatia amb les dones que han denunciat als seus agressors””
“Cap queixa” al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
betevé s’ha posat en contacte amb la jutgessa, qui ha declinat donar cap resposta a aquesta denúncia genèrica. Assegura que hi ha canals formals per transmetre qualsevol malestar. Des del TSJC afirmen que no hi ha cap queixa formal cap a aquest o qualsevol dels altres quatre jutjats de violència de gènere.
Des de betevé s’ha fet la consulta al Consell General del Poder Judicial per saber si hi ha queixes formals contra Verdejo, però a dia d’avui no s’ha obtingut cap resposta.
“Tracte revictimitzant cap a les dones que han patit violències”
La Comissió de Dones del Col·legi de l’Advocacia afirma que no ha rebut cap queixa formal cap a la jutgessa, però sí, diuen, haver rebut comentaris de lletrades sobre un tracte revictimitzant cap a les dones que han patit violència masclista en alguns interrogatoris.
