Afegeix betevé com a font preferidaQuè passa quan ens fem grans i algú ens ha de cuidar? Què fem si no podem fer-nos càrrec d’un familiar? Per a molts la solució són les residències d’avis, una opció, això sí, que no està a l’abast de totes les butxaques. Ara mateix, una residència privada a Barcelona costa de mitjana 2.500 euros al mes. Ho ha explicat Maria José Carcelén, directora de la Coordinadora Residències 5+1 al Bon dia, Barcelona.
Segons Carcelén, molta gent no es pot permetre pagar aquests preus, “si cobres una pensió de 700 euros al mes, no hi arribes”. La opció, per tant, seria accedir a una plaça pública, perquè s’adapta als ingressos de la persona. El problema, ha apuntat, és que la llista d’espera a Catalunya és d’entre dos i quatre anys i hi ha gent que no té aquest temps. “És demolidor”, ha afegit Carcelén.
Personal amb titulació sense homologar
Un cop aconsegueixes plaça, ja sigui pública o privada, cal fer front al dia a dia d’aquests centres. Segons Carcelén un dels principals problemes és la manca de professionals i unes ràtios desorbitades que no s’han renovat des del 2010. “És una vergonya, estem pitjor que a la pandèmia, no ha canviat res“.
La falta de personal, ha explicat, no és l’únic inconvenient, sinó que molts dels treballadors no tenen el títol homologat. Per a Carcelén aquesta situació és alarmant perquè “no sabem amb qui estem deixant els nostres avis”. En aquest sentit, ha assenyalat que aquesta situació no passaria mai ni a un CAP ni a un hospital, però sí que passa a una residència perquè “la gent gran no importa a ningú“.
Menjar porqueria i habitacions compartides
Un altre problema afegit és l’alimentació d’aquests centres: menjar porqueria, plats processats i àpats de poca qualitat i quantitat. També ha assenyalat que els centres actuals responen a un model de “macro residència” on els pacients han de compartir habitació. Davant d’aquesta situació, Carcelén ha recordat que la residència és la llar de les persones que hi viuen i que hem de ser més empàtics perquè “a tots ens agrada sentir-nos bé a casa”.
Més inspecció, més centres i més finançament
Tenint en compte aquest escenari, Carcelén ha demanat més control de les administracions a les residències, en especial aquelles que estan en mans privades i “busquen fer negoci”. Per això, ha insistit que calen més inspectors, ja que actualment només hi ha 29 a tot Catalunya.
A més, ha apuntat que cal construir més residències per donar resposta a tothom i, sobretot, ser previsors, perquè “tenim una de les societats més envellides d’Europa”. Tot plegat, necessita una gran inversió econòmica i per això vol que es dediqui el 2 % del PIB d’Espanya en la dependència.
Reformar la llei de dependència, necessari i urgent
Un dels primers passos per aconseguir aquest canvi és tirar endavant la reforma de la llei de la dependència, que en aquests moments es troba en tràmit parlamentari. Per a Carcelén aquesta mesura és necessària perquè introduirà moltes millores en la vida de moltes persones grans i dependents que “han de viure amb dignitat la seva última etapa de la vida”. En aquesta línia, ha deixat una darrera reflexió: “Com ens agradaria viure a nosaltres quan arribem a la seva edat?“.
