Fa 10 anys, Castro Nguema, barceloní nascut a Guinea Equatorial, va patir una agressió al metro per part d’un vigilant de seguretat. Tornava de matinada de la discoteca i quan el vagó era a prop de l’estació de Marina, de l’L1, una passatgera va alertar els vigilants que un noi negre l’estava molestant. Segons Nguema, anava borratxo.

En tot cas, relata que quan el vigilant va arribar no va tractar l’incident. “Va veure que hi havia negres i va demanar que tots els negres sortíssim fora. Jo m’hi vaig negar”, explica. “Llavors es va posar un guant negre i em va agredir. Però directament m’hi vaig negar perquè no havia fet res. Era un cas de racisme“, assegura.

L’Audiència de Barcelona va condemnar com a responsable civil el vigilant de seguretat, que ha indemnitzat Nguema amb uns 202 euros per la lesió al llavi. Ara bé, segons la sentència, no hi ha proves suficients per acreditar l’agreujant de racisme ni tampoc el d’odi. “El tribunal no ho va voler veure com una mena de protecció als Mossos d’Esquadra i als vigilants de seguretat i al final és una forma de normalitzar-ho”, critica Nguema amb relació als abusos policials per raó d’ètnia.

La sentència també recull l’agressió que va patir un altre noi negre que viatjava al metro com Nguema aquell mateix dia. Mentre els identificaven a tots, un mosso li va posar la mà darrere el cap i el va empènyer contra la paret dues vegades i li va obrir la cella. L’agent ha quedat condemnat per un delicte de lesions i ha de pagar a la víctima uns 1.000 euros.

“Tenim un problema amb els policies i amb el sistema penal”

Des de SOS Racisme, la portaveu, Kaire Ba de Juan, assegura que, d’una banda, “tenim un problema amb els policies” però també amb el sistema penal, que “no hi dona resposta”. Per això, proposa que es modifiqui la llei per poder apreciar racisme en més supòsits dels que preveu el Codi penal i alhora que jutges i advocats estiguin més sensibilitzats amb aquesta qüestió.

En una entrevista a TV3, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha reconegut un biaix de perfil ètnic, sobretot en les identificacions policials. “És un fet universal a totes les policies i l’has de corregir amb formació”, ha dit.