Caixes negres i cables que recorren les façanes dels edificis, siguin històrics o no, són una estampa habitual a Barcelona. Es tracta d’instal·lacions de fibra òptica i cada companyia té les seves. A més, quan deixen de funcionar ningú les retira. Daniel Carrasco, director general del Gremi d’instal·ladors de Barcelona, explica que en el cas de l’electricitat hi ha una instal·lació comuna per a totes les comercialitzadores. En canvi, per a la fibra òptica, no passa el mateix i per això hi ha aquest desgavell d’instal·lacions. “Si des del principi s’hagués plantejat de fer una instal·lació comuna de desplegament de xarxa de fibra òptica, ara no tindríem aquest problema”, diu.
Voluntat política més enllà de la legislació
Però la llei de telecomunicacions prioritza que la fibra arribi a tot arreu i és molt permissiva amb les operadores. Només hi ha limitacions quan es tracta d’edifici catalogats com a bé d’interès cultural o si es posa en risc la seguretat. Tot i això, alguns experts consideren que es podrien buscar solucions a pesar de la legislació: “Si es racionalitzés la infraestructura ja seria un gran avenç, i això és una qüestió de voluntat política“, comenta Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Els veïns demanen solucions
Veïns d’algunes zones de la ciutat especialment afectades per aquesta problemàtica, com és el cas el barri Gòtic, també demanen a l’Ajuntament que s’arremangui per trobar-hi solucions. “Caldria catalogar els edificis per saber quin tipus d’intervenció s’hi ha de fer, contactar amb les operadores i crear una taula on també hi siguem els veïns per parlar-ne”, explica Mikel Uriondo, president de la Xarxa Veïnal del Gòtic.
Les solucions podrien passar perquè en el cas d’edificis que tenen pati interior el cablejat es pugui fer passar per aquest punt i on no hi hagi més remei que fer-los passar per la façana caldria amagar-los dins de canaletes que mantinguin l’harmonia amb els colors i el disseny de la façana. En el cas dels edificis construïts a partir de l’any 2000, ja haurien de disposar d’instal·lacions específiques per fer-hi passar aquest cablejat sense que tingui impacte en la façana.
Impacte en el paisatge urbà
Més enllà de l’impacte visual a la façana, el cablejat present en molts edificis, i que fins i tot queda penjat enlaire per passar d’una banda a l’altra de carrer, també altera la imatge global de la ciutat. “Aquests elements distorsionadors acaben formant part del paisatge urbà, però, més aviat, no haurien de ser-hi”, comenta Josep M. Boronat. De fet, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida treballa, conjuntament amb l’Institut Municipal d’Informàtica, en una guia de bones pràctiques per a les empreses instal·ladores que hauria d’estar enllestida aviat. L’Ajuntament també s’ha posat en contacte i ha mantingut reunions amb algunes teleoperadores per mirar de buscar solucions.
El cablejat a les xarxes
A les xarxes socials ja fa un temps que s’ha popularitzat l’etiqueta #patrimonicablejat per denunciar aquestes situacions.
