Afegeix betevé com a font preferidaL’església dels Sagrats Cors, situada a l’avinguda de la República Argentina, fa cinc anys que està tancada i sense ús. Ara, la Coordinadora pel Dret a l’Habitatge de Gràcia la posa com a exemple de patrimoni infrautilitzat que podria reconvertir-se en habitatge social, en un context d’emergència en habitatge al districte.
Segons el col·lectiu, es tracta d’un complex amb característiques que en facilitarien la transformació. “A part que hi vivia la comunitat, tenien una escola per a nens i joves en situació de risc d’exclusió, amb la qual cosa està molt dotat: té habitacions, banys, cuina i menjador, o sigui que podria realment ser utilitzat”, explica a l’Infobarris María José Fernández, de la Coordinadora d’Habitatge de Gràcia.
El cas no és nou. La Fundació Heura ja va intentar impulsar-hi un projecte d’habitatge per a persones en risc d’exclusió, però no va prosperar. A més el plenari de Gràcia va aprovar el març del 2025 que a l’Església dels Sagrats Cors s’impulsés un nou equipament per a dones, amb serveis d’acollida temporal i suport per a la reinserció social, així com un nou punt de servei d’Àpats en companyia, per combatre la solitud de la gent gran.
Va ser una proposició de Junts, que també incloïa crear un casal de barri per a la gent gran. Es va aprovar amb els vots de Junts, ERC i Comuns, mentre el govern i el PP s’hi van abstenir. Ara bé, tot i haver-se aprovat, l’immoble l’ha comprat un privat.
Altres propietats de l’Església a Gràcia
L’Ajuntament de Barcelona va descartar la compra de l’edifici i ara el complex pertany a un fons privat i el seu futur és incert. Davant d’aquesta situació, les entitats denuncien que és incomprensible que hi hagi espais buits en barris consolidats com Gràcia, on pràcticament no hi ha sòl disponible per construir-hi nous habitatges o equipaments.
Alerten que, mentrestant, la pressió immobiliària continua expulsant veïns i agreujant la precarietat. De fet, asseguren que al districte hi ha una seixantena de persones dormint al carrer. “En un moment en què hi ha tanta necessitat i tantes persones vulnerables, que hi hagi edificis buits —i que, a més, pertanyin a una entitat que hauria de ser solidària— fa pensar que tenen molta responsabilitat”, apunta Fernández.
Les entitats també assenyalen altres propietats que consideren susceptibles de ser cedides a la Vila de Gràcia. Es tracta de l’Oratori de Sant Felip Neri, que té una part desocupada, i de l’antiga masia de Can Trilla, actualment buida i cedida a l’Església l’any 2017. Tots dos immobles pertanyen a l’Arquebisbat de Barcelona i els col·lectius volen aprofitar la pròxima visita del papa per fer visible la seva reivindicació.
“El que volem també és que això arribi al papa; ara que vindrà estem fent accions per veure si, com a mínim, ens llegeix i entén una mica la situació”, explica María José Fernández. Amb aquest objectiu, durant la visita papal preveuen penjar cartells i pancartes per donar a conèixer la demanda.
Convents i monestirs infrautilitzats
La Coordinadora també ha posat el focus en altres propietats de l’Església a Gràcia, com antics convents o equipaments vinculats a comunitats religioses que havien tingut un fort component social —per exemple, escoles o centres assistencials— però que ara estan buits o infrautilitzats. És el cas d’algunes congregacions, com les clarisses, que malgrat ser de clausura havien impulsat activitats educatives i socials, com una escola d’infermeria a l’edifici annex al monestir de la Santa Providència.
Les entitats han fet arribar la seva reivindicació a l’Arquebisbat de Barcelona i n’esperen una resposta. També apel·len a precedents com el pacte entre l’Església i la Generalitat a Tarragona, que podria servir de base per impulsar acords similars a la ciutat. Des de l’Arquebisbat, en canvi, recorden que els convents són, encara que amb alguna excepció puntual, dels ordes religiosos, no de la diòcesi.
Accions per fer arribar la demanda al papa
La reclamació inclou igualment l’Ajuntament, a qui demanen que faci de mediador i promogui convenis per mobilitzar aquests espais cap a lloguer assequible o projectes socials. Consideren imprescindible activar tots els recursos disponibles, inclòs el patrimoni de grans propietaris, per ampliar el parc públic d’habitatge.
A més, han anunciat accions per fer arribar la seva demanda al papa, coincidint amb la seva pròxima visita. “Volem que com a mínim ens escolti i entengui la situació”, expliquen. Mentrestant, adverteixen que mantenir aquests edificis buits també comporta riscos. “Hi havia hagut un projecte per fer-hi una residència per a gent gran, però no ha cristal·litzat i continua buida. Des del punt de vista arquitectònic, això també és un problema, perquè els espais abandonats es deterioren”, remarquen.
Els col·lectius asseguren que continuaran pressionant perquè aquestes propietats es destinin a habitatge social i insisteixen que cal una resposta “valenta i immediata” davant la crisi d’habitatge que viu la ciutat.
