Un barceloní ha posat en marxa la petició perquè TMB recordi Ramon Julibert amb una estàtua a l’estació de metro de Passeig de Gràcia. Ja han superat el centenar de signatures recollides. Els usuaris destaquen que formava part del paisatge urbà de la ciutat.

Una de les persones que hi ha donat suport és Joan Vall, autor d’un documental que revela qui era el tenor de l’L3. Vall destaca que Julibert feia el que li agradava, pensés el que pensés la gent. “Mai no el vaig veure com una persona boja o il·luminada, senzillament no tenia sentit del ridícul”. Afegeix que li hauria agradat que Julibert hagués rebut aquest reconeixement que ha generat la seva mort, mentre cantava al metro. Assegura que al cantant li feia il·lusió rebre l’estima del públic passatger.

Durant 40 anys, la veu de Ramon Julibert va omplir les estacions de l’L3. Abans de baixar al metro, va cantar durant vuit anys al Parc de la Ciutadella. Molts barcelonins el recorden al Passeig de Gràcia però un bon dia va decidir marxar al Poble-sec perquè l’acústica era més bona. El tenor clarificava que ell no cantava sinó que assajava. De fet, no demanava almoina i, com deia, “jo no canto per guanyar diners, canto per fer musculatura, sóc un culturista”. Viva en una pensió i, a més del cant, era aficionat a les antiguitats a passejar i els escacs. Joan Vall el defineix com una persona molt sociable.

El tenor de l’L3 va morir dijous passat als 84 anys. Ara, Joan Vall posarà fil a l’agulla per enllestir un llargmetratge d’entre 60 i 70 minuts amb les converses que hi va mantenir.