El cas que aquest dimecres ha arribat a judici és el de l’Oriol Alfambra, el líder dels ‘riders’ que van acomiadar l’angost passat i que va encapçalar mobilitzacions pel canvi de contracte que, segons ells, empitjorava les precàries condicions amb les que treballaven com a ‘falsos autònoms’. A la demanda, interposada pel Col·lectiu Ronda, s’exigeix que es reconegui que la relació dels repartidors amb Deliveroo és de caràcter laboral i no pas mercantil, com defensa l’empresa donat que exigeix que els repartidors siguin autònoms. El demandant defensa que la vinculació és “purament laboral, obligant a les persones contractades a donar-se d’alta al règim d’autònoms i a la vegada havent de complir uns horaris, sotmesos a un control absolut per part de l’empresa sobre l’execució dels repartiments i amb sancions en cas de rebutjar alguna de les comandes”. Alfambra, a més, considera que la veritable causa de l’extinció del contracte era represaliar-lo a ell i a 15 persones més que també han demandat per ser les cares més visibles de diverses protestes que van concloure amb una vaga el juliol de l’any passat.
Durant el judici, l’advocat de Deliveroo ha defensat que com a qualsevol autònom, els repartidors utilitzaven els seus propis vehicles i telèfons mòbils, podien treballar per la competència, podien subcontractar altres persones per fer la seva feina i podien rebutjar les comandes que se’ls oferissin.
Aquest és el primer judici a Catalunya contra Deliveroo. A la resta d’Espanya, però, hi ha hagut dos casos similars a Madrid i a València.
