La primera a declarar ha estat Dolores Agenjo, l’exdirectora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, que va denunciar pressions per no haver accedit a obrir el centre el 9 de novembre. Asenjo ha portat davant del jutge correus electrònics que va intercanviar amb altres professors i directors que se sentien coaccionats i ha assegurat que va rebre trucades insistents el 6 i 7 de novembre. La directora no ha aclarit un aspecte clau de la declaració, si va rebre una ordre o una comunicació per part de Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament. Agenjo ha dit, literalment “vaig interpretar l’ordre verbal que havíem de ser voluntaris i que voluntàriament havíem d’entregar les claus dels centres”. El que sí que ha matisat l’exdirectora és que les amenaces no les va rebre des de les institucions, sinó en portals d’Internet de caire independentista.
L’advocat que defensa Irene Rigau, Jordi Pina ha rebatut les acusacions d’Agenjo. Ha assegurat que la pressió que va sentir eren una percepció subjectiva que no té valor de prova judicial. I ha afegit que la directora no va comunicar als docents que es podien oferir com a voluntaris per al procés participatiu del 9-N.
Avui també ha declarat Daniel Martínez, el gerent de l’empresa audiovisual Focus, que va fer la instal·lació al Centre Internacional de Premsa de Fira de Barcelona. Martínez ha reconegut que la Generalitat va pagar a la seva empresa 140.000 euros pel muntatge de la carpa que va acollir el centre de premsa del 9-N. El testimoni ha precisat que, tot i que la Generalitat va fer l’encàrrec abans del 4 de novembre – quan el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta alternativa- sí que va rebre els dies previs a la consulta indicacions sobre “modificacions”.
També s’ha dirigit als periodistes Pedro Muñoz, l’advocat del sindicat Manos Limpias, que actua com a acusació popular en el procés judicial. El lletrat s’ha referit a l’argument que van plantejar els membres del govern català, que van assegurar que els voluntaris van executar la consulta, Muñoz ha replicat que la logística es va encarregar a empreses.
La primera a declarar a la tarda ha estat la directora del Centre d’Iniciatives a la Reinserció, Elisabet Abad, que ha reconegut que les presons catalanes van rebre l’encàrrec de fer les urnes i les paperetes que es van utilitzar el 9-N. Abad, però, ha matisat que l’encàrrec de la Generalitat es va rebre abans del 4 de novembre, és a dir, abans de la suspensió del Constitucional.
El qui va ser responsable del 9-N al Departament de Governació, Joan Cañada, també ha comparegut davant del jutge pel manteniment de la pàgina web. Ha insistit que no creu que res del que va fer fos constitutiu de cap delicte.
L’últim en comparèixer davant del jutge -i la declaració més llarga de la tarda- ha estat el responsable informàtic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Jordi Escalé. Ha respost a un interrogatori exhaustiu sobre qüestions tècniques del dispositiu de la consulta i, segons fonts judicials, no ha concretat la data del trasllat dels ordinadors.
Al final de la jornada, l’acusació popular, exercida pel sindicat d’ultradreta Manos Limpias, ha explicat que consideren que la Generalitat hauria d’haver aturat el 9-N després de la suspensió del Tribunal Constitucional. Creuen que la consulta va tirar endavant a causa de la inacció del govern català.
La imatge d’aquest dilluns al passeig de Lluís Companys és molt diferent dels moments previs a les declaracions d’Irene Rigau i Joana Ortega, que durant la consulta eren la consellera d’Ensenyament i la vicepresidenta del govern català respectivament, i d’Artur Mas, president de la Generalitat en funcions.
