El 2015 Joan Josep Omella va ser nomenat arquebisbe de Barcelona i dos anys després, cardenal. Ara ja té 80 anys i no és habitual que un arquebisbe continuï al capdavant del càrrec amb aquesta edat. La mort del papa Francesc i la visita del papa Lleó XIV a Barcelona han anat posposant el debat sobre la seva successió, però ara torna a estar sobre la taula. Tot i la discreció absoluta del Vaticà, les travesses dels possibles candidats són inevitables.
Jordi Listerri, director de Catalunya Religió, apunta que durant la seva visita Lleó XIV pot haver tractat aquesta qüestió. “Hi ha incògnites. El papa podia haver vingut amb la decisió presa o bé haver aprofitat la visita per acabar de decidir”. Apunta que “si el relleu arriba en les pròximes setmanes o durant l’estiu, voldrà dir que ja estava encarrilat“.
Com s’escull un arquebisbe?
L’elecció d’un arquebisbe té normalment un protocol establert. El que sabem del cert és que el nunci del Vaticà a Espanya, Piero Pioppo, és qui haurà de presentar tres noms de possibles candidats al papa Lleó XIV. Ara bé, en tractar-se de Barcelona, una de les grans ciutats de l’estat, és possible que el papa acabi decidint ell mateix. El perfil que es dibuixa, molt semblant a l’estil i el caràcter del papa Francesc, és progressista, segurament un bisbe i amb un ampli coneixement de la sensibilitat catalana.
Quins noms comencen a sonar?
Els experts consultats per betevé eviten mullar-se, però hi ha alguns noms que sonen amb força. El primer és el de Joan Planellas, actualment arquebisbe de Tarragona. El salt de la seu tarragonina a la de Barcelona ja té el precedent de Lluís Martínez Sistach, però a Planellas l’edat —70 anys— i un perfil més intel·lectual que de carrer li poden jugar a la contra.
El segon és Francesc Conesa, bisbe de Solsona des del 2021. Està molt ben connectat amb Roma i la Conferència Episcopal, tot i que el fet de no ser català genera reticències en alguns sectors. Finalment, hi ha Javier Vilanova. L’actualment auxiliar de Barcelona seria un candidat de consens, tot i que la falta d’experiència prèvia al capdavant d’una diòcesi li resta punts.
