La reducció de la natalitat a Catalunya fa anys que és una realitat coneguda. Tot i això, les seves conseqüències en el sistema educatiu continuen generant tensions. María Segurola, experta en polítiques educatives i cap de projectes d’Equitat.org (antiga Fundació Bofill), i Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), entrevistades al bàsics, de betevé, coincideixen que el repte principal no és la davallada en si, sinó “la manca d’una planificació ajustada“.
“Els infants neixen abans de demanar plaça i podem preveure què passarà en cada preinscripció”, explica Segurola. En aquest sentit, insisteix que “de vegades sembla que tenir pocs infants sigui el problema, però el problema real és quan la planificació no s’ajusta a la demanda”.
Una oferta educativa desajustada
El debat se centra, en bona part, en l’excés de places disponibles en relació amb el nombre d’alumnes. “Veiem que hi ha molta oferta educativa i fa temps que alertem de les conseqüències de la sobreoferta”, explica Gasull. Aquesta situació no és casual: respon tant a factors demogràfics com a moviments de població vinculats a la crisi de l’habitatge.
“Hi ha fenòmens que no podem controlar, com la baixa natalitat i el desplaçament de famílies, però sí que sabem que la tendència hi és i el primer problema és que la planificació no s’hi ajusta”, assenyala.
Tot i això, demana prudència a l’hora d’extreure conclusions: “Encara és aviat per analitzar com ha quedat el repartiment de l’alumnat. Hem d’esperar a les llistes definitives, perquè hi haurà llocs on faltaran places públiques i altres on en sobraran”.
El paper de la concertada en el desequilibri
Un dels punts clau és la diferència de regulació entre pública i concertada. Segurola denuncia que “les mesures de planificació, com la reducció de ràtios, s’apliquen a la pública però a la concertada són opcionals”. Això genera situacions desiguals: “Podem tenir escoles concertades amb ràtios de 25 alumnes al costat de públiques amb 19 o 20”.
Aquest desequilibri impacta directament en la distribució de l’alumnat: “El fet que hi hagi centres concertats amb moltes línies pot acabar generant vacants en centres més petits. La clau és ajustar el nombre de places a les necessitats reals del municipi”.
Gasull hi coincideix i alerta de les conseqüències: “Si tenim més places de les necessàries, les famílies es mouen més i es fa més difícil controlar la segregació escolar”.
Planificació a curt o llarg termini
La portaveu de l’aFFaC també critica decisions recents com la renovació dels concerts educatius: “S’han renovat concerts sabent quants infants havien d’entrar al sistema i això ha generat una sobreoferta per als propers anys”.
Per Gasull, el problema és de fons: “Podem fer una planificació any a any o apostar per una visió a mitjà termini ajustant l’oferta —especialment la concertada— a les necessitats reals”.
L’habitatge, un factor clau però encara incert
La crisi de l’habitatge apareix com un element cada cop més rellevant. Gasull explica que “provoca desplaçaments de famílies, sovint amb els fills ja escolaritzats, i això implica canvis de zona educativa amb un impacte molt gran”.
Amb tot, reconeix que encara falten dades: “No hem analitzat suficientment si la sobreoferta és conseqüència de l’habitatge, de la demografia o d’altres factors”.
Segurola hi afegeix una mirada més estructural: “Catalunya ha tingut tradicionalment nivells baixos de segregació residencial, amb barris diversos. Però amb la pressió dels preus estem perdent aquesta diversitat”.
Una davallada que pot ser una oportunitat
Malgrat els riscos, la situació també obre la porta a millores. “Si es manté la despesa, és una oportunitat per abordar reptes com l’etapa zero-tres i l’atenció a la diversitat”, apunta Segurola.
A més, subratlla un canvi de mirada necessari: “No només hem de pensar en quants alumnes tenim, sinó en quin tipus d’alumnat i en com garantim una bona acollida, especialment en contextos d’alta complexitat”.
Gasull, per la seva banda, és clara en les prioritats: “En un context de davallada demogràfica, hem de protegir l’escola pública”. I alerta que la tensió no ha desaparegut: “A secundària la baixada encara no ha arribat i no som capaços de garantir plaça a tot l’alumnat”.
