Escolta aquesta notícia

Barcelona és una ciutat gran i diversa, però moltes vegades indirectament acaben sent els mateixos barris els que acaparen tota l’atenció. L’Eixample, Gràcia i el Born són barris coneguts per tothom, però hi ha altres zones de la ciutat que queden amagades.

En Dani Ruiz és un artista i creador de contingut i, en una entrevista al bàsics, ha explicat els motius que l’han portat a dedicar les publicacions de les seves xarxes socials a mostrar els barris menys coneguts de Barcelona.

Contingut de caràcter reivindicatiu

Ruiz ha explicat que els seus orígens es troben a la Trinitat Vella, tot i que actualment viu a Nou Barris, però que va cursar l’ESO a Sant Andreu. “Vaig viure un xoc cultural, al meu barri ballava sevillanes i em vaig adonar que els meus companys de classe no només no ho feien, sinó que jugaven a bàsquet”, ha afirmat.

El contingut del seu compte també té un caràcter reivindicatiu: aprofita les històries que explica per fer-ne activisme. “El que jo ensenyo no surt als mitjans de comunicació i dedicar el meu contingut a les xarxes socials a això és una altra manera de fer activisme“, assegura. Ruiz també està vinculat a la xarxa associativa del barri. “Els barris de la perifèria tenen molt associacionisme, la gent està organitzada, però als joves ens falta informació sobre com podem participar-hi”, afegeix.

“Els barris de la perifèria encara tenen moltes mancances”

Dani Ruiz fa una crida a reivindicar la vida que es fa en aquells barris que no són tan coneguts. “Ens han ensenyat que Barcelona és una imatge, però hi ha barris a la perifèria on també viuen persones”, afirma.

Ruiz ha assegurat que les administracions encara tenen molta feina per fer. “Tothom va aplaudir la pel·lícula El 47, però Torre Baró segueix patint moltes mancances de drets bàsics, com el transport públic i un enllumenat de qualitat“. sentencia. “També passa a la Trinitat Vella, que ara mateix està perdent serveis bàsics que han costat molt de guanyar, com la pediatria”, afegeix.

Ruiz afirma, però, que el seu activisme “no busca la gentrificació”. “Vull normalitzar aquests barris, ensenyar les coses bones que hi passen, no només allò negatiu que ensenyen els mitjans de comunicació”.