(ACN/Redacció) Fer vacances és un luxe que moltes famílies no es poden permetre quan tenen cura d’una persona dependent. La vida de la Mercè Gómez va canviar fa un any, quan la seva germana Anna va rebre el diagnòstic d’Alzheimer. Amb 63 anys, va prejubilar-se per poder-la ajudar. Tot i que l’Anna es troba en una fase inicial de la malaltia i manté l’autonomia, necessita supervisió diària: “Desaparèixer una setmana i anar-te’n de vacances és impensable“. En aquest sentit, Ace Alzheimer Center Barcelona alerta que la manca de recursos de respir agreuja la sobrecàrrega que tenen els cuidadors i minva la qualitat de les cures.
“La vida et canvia immediatament”
La Mercè havia imaginat una jubilació diferent: viure a prop del mar, gaudir dels seus gossos i disposar de temps per a ella. Però els plans van canviar fa un any, quan la seva germana va rebre el diagnòstic d’Alzheimer. “Quan t’ho diuen, immediatament et canvia la vida”, explica.
Com que l’Anna no té fills ni parella, la seva germana li va atorgar la responsabilitat d’assumir les decisions relacionades amb el tractament i les cures. “És com tenir un altre fill”, apunta la Mercè.
Adaptar les vacances al familiar
Tot i que l’Anna es troba en una primera fase de la malaltia i encara manté l’autonomia, necessita supervisió diària. Per aquest motiu, assenyala que l’estiu ha deixat de ser una època de desconnexió per a ella. Afegeix que, en cas de poder marxar, cal adaptar les vacances a la persona dependent i que, quan la malaltia avança, poden aparèixer episodis de desubicació importants que s’agreugen si s’alteren les rutines o es canvia d’entorn. “Potser la portes a un hotel i, de cop i volta, diu: ‘Què faig jo aquí?’”, posa com a exemple.
Tot i que admet que la seva germana encara no ha arribat a aquest punt, reconeix que acabarà passant. Per ara, explica que opta per consultar amb ella les opcions abans de prendre decisions i cercar formes perquè l’Anna mantingui les seves rutines: “Ens emportem quaderns perquè segueixi fent els seus exercicis de memòria i també fem activitats perquè no perdi la forma física i les capacitats cognitives”.
Una situació semblant viu el Josep Maria Castillo, de 81 anys, que des del 2023 té cura de la seva dona, la Vicen, diagnosticada d’Alzheimer. Recorda que abans aprofitaven la jubilació per viatjar sovint, però que l’arribada de la malaltia va obligar-los a canviar les prioritats. “Vaig deixar de pensar a conèixer llocs nous i vaig començar a pensar en una cosa molt més important: que la Vicen estigués tranquil·la, segura i gaudís de cada dia sense estrès”, explica. Ara les vacances transcorren a casa o en entorns propers. Tot i això, Castillo rebutja entendre aquest canvi com una pèrdua: “Hi ha qui pot pensar que això és una renúncia, però jo no ho visc així”.
Més demanda a l’estiu i recursos insuficients
Els casos de la Mercè i d’en Josep Maria no són excepcionals. Judit Sànchez, directora de les Àrees de Persona i Família i Formació i Consultoria de la Fundació Alzheimer Catalunya, explica que els mesos d’estiu són especialment difícils per a les persones cuidadores. Segons apunta, en aquesta època les famílies tenen més sobrecàrrega perquè molts cuidadors professionals també fan vacances, part dels suports habituals es redueixen i alguns recursos, com ara els centres de dia, deixen d’estar operatius durant el mes d’agost. Aquest escenari fa que una part més gran de la responsabilitat recaigui directament sobre les famílies.
Davant d’aquesta situació, el Departament de Drets Socials i Inclusió ressalta l’acompanyament que el govern ofereix a les persones cuidadores a través del programa Respir. Ofereix un descans temporal a les famílies cuidadores, facilitant que la persona atesa ingressi en un recurs residencial durant un període d’entre una setmana i tres mesos, mentre la família disposa d’un temps de repòs.
