N’hi ha centenars, però sempre se’n necessiten més. És la crida que fa la Taula de Participació Social del Departament de Justícia de la Generalitat perquè els ciutadans s’animin a fer un voluntariat penitenciari, una tasca que consisteix a dedicar una estona a la setmana a fer activitats amb els reclusos i acompanyar-los en el seu dia a dia: classes de reforç, idiomes, esport o, simplement, escoltar i compartir experiències.
Per conèixer el paper del voluntari en profunditat, betevé ha traspassat els murs del Centre Educatiu Can Llupià i la presó de dones Wad-Ras, tots dos espais a Barcelona. Segons Anna Vilà, voluntària que va treballar amb menors el 2016 —amb tan sols 18 anys—, és una experiència gratificant perquè dones un cop de mà a aquells que no han tingut les mateixes oportunitats que la resta.
“Sortia amb ganes de canviar el món”
Vilà va decidir entrar en un programa —a través de la Fundació Autònoma Solidària— per conèixer el món penitenciari en primera persona, ja que estudia dret i està molt interessada en la branca penal. Els feia de professora d’anglès un cop per setmana, amb classes molt amenes en què els portava cançons i jocs perquè es distraguessin. Aquest mètode, assegura, va agradar als alumnes, amb qui va crear un vincle especial.
“Sortir del voluntariat, per a mi, cada dilluns significava sortir amb ganes de canviar el món. Sortia molt moguda per dins, mentalment i emocionalment“, explica Vilà. A més, apunta que estar en contacte amb aquesta realitat li ha permès fer-se’n una opinió pròpia i empatitzar amb els interns, que, la majoria, no han tingut una vida fàcil. “Una part molt important de mi, que m’ha ajudat molt a desenvolupar-me com a persona, es queda aquí [a Can Llupià]”, afegeix.
Els interns, agraïts que algú els dediqui temps
L’experiència és doblement gratificant per a nois com l’Alberto (nom fictici), intern a Can Llupià. Tot i estar privat de llibertat, aquí ha pogut reprendre els estudis per treure’s l’ESO gràcies als professionals del centre i també als voluntaris. “Ens agrada que vingui algú de fora per canviar-nos la rutina i fer coses diferents. Són persones que ens valoren. Podrien estar al carrer, fent les seves coses, però venen aquí a passar l’estona amb nosaltres“, agraeix.
Aquest és justament un dels aspectes que més valora Sabrina Kritz, que va entrar a presó fa dos anys. Ara és a la unitat de mares de Wad-Ras, on pot conviure amb la seva filla de set mesos, i fa pocs dies ha conegut una noia que l’assessorarà i acompanyarà. Explica que, amb ella, pot “parlar de veritat, vam xerrar sobre nosaltres dues, les nostres vides, i m’escoltava amb molta atenció“.
A la Sabrina la van detenir pels voltants del Nadal del 2016 i va passar l’embaràs a Brians, fins que la van traslladar a la presó de dones de Barcelona perquè pogués cuidar la criatura. Assegura que tenir-la al costat és un luxe i l’ajuda a desconnectar i a oblidar que està tancada en una presó. A banda d’acompanyament constant, també participa en sessions de ioga i altres activitats que imparteixen grups de voluntaris.
“Em va demanar que la portés a veure el mar”
Activitats i converses a banda, una part del voluntariat consisteix a fer costat els interns a l’hora de fer tràmits a l’exterior, ja sigui un cop tenen la llibertat definitiva o mentre gaudeixen d’un temps de permís. Núria Codina, voluntària de Justícia i Pau, ho ha viscut: “Em va demanar que la portés davant del mar, poder entrar a una cafeteria a demanar-se un entrepà… Em sento com una crossa de la persona, fins que arriba un punt que la crossa ja no es necessita perquè pot caminar sola”, afirma.
Codina va iniciar-se en el voluntariat d’àmbit penitenciari en jubilar-se i va estar al costat d’una reclusa de Wad-Ras durant un temps. Endinsar-se en aquest món li ha aportat una visió nova de presons i presoners i, al mateix temps, amistats, perquè encara té contacte amb la dona, ja en llibertat. Diu que és una experiència extraordinària i, per això, ara va camí d’un segon voluntariat.
El benefici voluntari-pres és la clau de l’èxit
El doble benefici voluntari-pres és el que posa en relleu la Taula de Participació Social (TPS), que coordina els programes de voluntariat. Fa una crida que més gent se sumi a ajudar i trencar estereotips. Segons Núria Fabra, coordinadora de la TPS, “ens imaginem que a les presons hi ha monstres, i no n’hi ha. Hi ha persones que necessiten oportunitats… qualsevol de nosaltres podria estar complint una mesura i estaria molt bé que algú ens donés la mà”.
Fabra confirma que a tots els centres educatius i penitenciaris de Catalunya hi ha programes de voluntariat. Costa trobar gent que s’hi vulgui adherir. Assegura que hi ha molts mites sobre la justícia i que el cinema o els mitjans de comunicació “han fet molt de mal”. Insisteix que les presons no són llocs deshumanitzats, com moltes vegades es podria pensar.
Com fer-se’n voluntari?
Hi ha dues vies per accedir a un programa de voluntariat en l’àmbit penitenciari: la primera, ser part d’una entitat i presentar un projecte d’activitat per fer en un centre educatiu o penitenciari; i la segona, posar-se en contacte amb alguna entitat que ja tingui algun programa en marxa. Tota la informació es pot trobar, detallada, al web del Departament de Justícia.
