Afegeix betevé com a font preferidaLes famílies d’acollida tenen un paper clau en el sistema de protecció de menors. Són l’alternativa a viure en un centre residencial, la qual cosa pot canviar els primers anys de vida dels infants que es troben en aquesta situació. La realitat, però, és que falten famílies d’acollida.
Amb l’objectiu de posar fi a aquest problema el Servei d’Acolliments i Famílies de Drecera ha engegat la campanya “Sobren maletes, falten llars“, des d’on volen fer una crida a augmentar la borsa de famílies d’acollida. L’objectiu és doblar el nombre de famílies acollidores, que actualment es troba en 787 llars. En una entrevista al programa bàsics, de betevé, la psicòloga de Drecera, Clara Camacho, ha assegurat que hi ha menys consciència pel que fa a l’acolliment temporal en relació amb les adopcions.
Camacho ha afirmat que els centres també compleixen les funcions de cures i protecció que els nens necessiten, però ha assegurat que “en un centre la situació és més inestable i una família ofereix unes figures de referència paternals i que acompanyen en el procés de creixement d’un infant”. A més, ha destacat la necessitat d’eliminar la presència de nens de 0 a 6 anys en centres residencials.
El 60 % dels infants tutelats viuen en centres residencials
Segons les dades del govern de la Generalitat, actualment hi ha 8.932 infants i adolescents tutelats per la Generalitat. D’aquests, gairebé el 60 % encara viuen en centres residencials, mentre que només el 40 % resideixen en acolliment familiar.
Un dels temes que més preocupa el servei són els més petits. Les dades apunten que, a finals de 2025, 280 infants de menys de sis anys vivien en centres residencials per falta de famílies, una xifra que s’ha duplicat des del 2018. A més, Drecera afirma que hi ha gairebé 400 infants amb proposta d’acolliment aprovada que no poden sortir del centre perquè no hi ha famílies acollidores disponibles.
La por de “fracassar” i tornar al centre
L’Esther Egge va ser acollida als set anys i assegura que ho recorda amb molt amor i estima, tot i que al principi “ho vius amb molta incertesa“. “És un canvi i estàs en constant adaptació, però al final t’acabes sentint estimat i la por de fracassar i tornar al centre acaba marxant“, explica l’Esther, que assegura que la seva família d’acollida “m’ho ha donat tot: afecte, estima, protecció, però sobretot una casa, que és el més important i necessari”. “Tot infant mereix l’oportunitat de viure en una família, un entorn amb amor i afecte”, sentencia.
La gestió de la temporalitat
La M. Visitación Díez té un nen en acollida des de fa deu anys. “Recordo la cara de por que tenia quan va travessar la porta, estava espantat”, relata. Explica que una de les situacions més difícils de gestionar és la temporalitat. “Recordo quan em va preguntar si es podria quedar per sempre, i no saps què contestar”, explica la M. Visitación. “Com a mare intentes no pensar-ho, perquè si no és més difícil”, afegeix. Ella també fa una crida a les famílies perquè s’atreveixin a acollir. “Tots els nens mereixen una llar on poder gaudir d’una tranquil·litat i una protecció”, sentencia.
