compartir
(ACN) A l’estiu, molts infants que viuen en centres tutelats troben a faltar la calidesa d’una llar i hi ha famílies que els acullen els caps de setmana i durant les vacances. Es tracta d’una pràctica a l’alça que permet a la canalla sortir del seu entorn habitual i viure experiències familiars alternatives. A Catalunya hi ha uns 8.000 menors tutelats per l’administració, dels quals la meitat viuen en centres i l’altra meitat amb famílies d’acollida. L’Institut Català de l’Acolliment calcula que cal sumar 100 famílies més a les 129 que hi ha per “donar oportunitats” a aquests menors.
El procés comença amb trobades informatives i de seguiment, on es fan les entrevistes pertinents i s’investigava la idoneïtat dels pares d’acollida. Un cop passats aquests tràmits, els nens s’assignen d’acord amb el perfil de cada família.
“Una més de la família”
Maite Pérez i Xavier Villaret, pares d’acollida d’una nena d’11 anys, van endinsar-se en aquest procés per fer realitat el seu desig de formar una família. Ella va tenir un embaràs complicat que va acabar en una pèrdua en un moment que va coincidir amb l’inici de la guerra a Ucraïna, quan hi havia la necessitat de donar suport a infants desplaçats. “Després de reflexionar-hi, vam decidir optar per la de cap de setmana i vacances”, comenta.
El primer contacte sempre és emocionant i nerviós. En el seu cas, van intentar trencar el gel amb unes galetes. En poc temps van aconseguir integrar la nena. “Quan parla ho fa com una més de la família”, asseguren. Tot i les dificultats, consideren que és una experiència “molt gratificant i val la pena”.
“Un ‘match’ perfecte”
Per la seva banda, la Isabel Salas es va veure motivada per un compromís social que “anés més enllà de donatius”. Viu amb el seu fill Miquel de 22 anys a Vallvidrera, i ell també hi va estar d’acord. Declara que des del principi van fer “un ‘match’ perfecte”. “Tot va fantàsticament bé i s’està adaptant molt bé”, assegura. Descriu l’experiència com un procés “d’enamorament mutu”. Al principi, mirava de fer plans que pensava que serien poc habituals per al nen, com anar a museus o parcs d’atraccions. Amb el pas del temps, va adonar-se que el que més valorava el nen era tot allò més quotidià com parar taula, anar al supermercat, cuinar plegats o fer una sobretaula.
Una segona oportunitat
Des del principi del procés, a les famílies acollidores se’ls adverteix que aquests infants normalment venen amb una motxilla que pot venir acompanyada de conflictivitat. En canvi, la Isabel es va trobar “una persona dolça, encantadora, fantàstica, inquieta i amb moltes ganes d’integrar-se”, a la qual vol “transmetre que hi ha possibilitats”. Una idea que també tenen la Maite i el Xavier: “Tenen els mateixos drets que un altre infant a poder conèixer una altra vida i els hem de donar una oportunitat”.
