Ja fa cinc anys de la pandèmia del coronavirus i la majoria de la societat ha pogut tornar a la normalitat. Però es calcula que al voltant d’un 10 % de les persones que han patit la covid-19 desenvolupen símptomes persistents. És el que s’anomena long covid o covid persistent, per a la qual encara no s’ha trobat un tractament curatiu. Només hi ha tractaments per intentar pal·liar els símptomes de la millor manera possible.

Irene Navarro és una d’aquestes afectades i ens ha explicat el seu cas al betevé directe. Es va contagiar el mateix dia que ens van tancar, el març del 2020. Va tenir febre, molta fatiga i símptomes digestius però sense símptomes respiratoris. Va passar un mes i continuava trobant-se malament: “Em van fer una prova d’anticossos i em van confirmar que havia patit covid”. Des de fa quatre anys i mig va tenint brots cada cert temps i li han diagnosticat covid persistent.

1.500 persones diagnosticades a Catalunya

La Irene és una de les prop de 1.500 persones diagnosticades a Catalunya. Segons explica Sílvia Soler, portaveu del col·lectiu, només un 3 % dels afectats per covid persistent s’han recuperat i amb cada onada o variant nova s’afegeix gent al col·lectiu.

Cora Loste, investigadora i metgessa del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Trias i Pujol, explica que els símptomes acostumen a ser majoritàriament lleus, “molta fatiga i simptomatologia respiratòria, però moltes vegades no van ni requerir ingrés”, i el fet d’haver tingut una covid lleu no evita tenir una covid persistent posterior.

“Un dels grans problemes que tenim és que és tan heterogeni pel que fa a simptomatologia que ens és molt difícil trobar un biomarcador i una classificació“, explica la Cora. “Estem parlant de més de 200 símptomes, una mateixa persona en pot tenir entre 10 i 12″.

Una malaltia molt invalidant

La covid persistent és una malaltia molt invalidant, cosa que fa que compliqui, i molt, la vida laboral dels malalts. Sílvia Soler explica que s’ha incorporat a la feina quatre cops teletreballant, però no ha pogut continuar treballant: “La malaltia fluctua, pots tenir un dia bo al mes i la resta, dolents i no saps mai quan vindrà”, admet.

Que sigui una malaltia tan nova i poc coneguda comporta que ni la societat ni les administracions estiguin preparats per tenir malalts crònics complexos. “Hi ha un problema socioeconòmic importantíssim”, explica Cora Loste. “No estem preparats a escala mundial per assumir que són persones que no poden treballar”.

Assajos clínics en marxa

A Can Ruti hi ha l’única unitat de covid persistent a Catalunya, creada el juny del 2020. Actualment tenen en marxa un assaig clínic, un estudi observacional de puncions lumbars, amb persones que tenen afectació neurocognitiva, per veure si tenen unes característiques diferents de la població general pel que fa al líquid cefaloraquidi

Els malalts estan molts esperançats amb els estudis, però denuncien que falten recursos per a la recerca i demanen més diners per investigar la malaltia.

Comparteix a: