S’acaba l’escola, comencen les vacances i arriba una de les èpoques més complicades per a la conciliació. Els infants no tornaran a les classes fins al 8 de setembre i això obliga la majoria de famílies a fer malabars i assumir una important despesa de diners. Els casals d’estiu són la gran alternativa per a pràcticament tothom. Segons l’aFFaC, el preu mitjà a Barcelona és de 150 euros per setmana. O el que és el mateix, 600 euros al mes per cada fill o filla.
De casals n’hi ha de molts tipus i el cost varia en funció de si és públic, privat o de si l’infant es queda a dinar, per exemple. Però el que està clar, és que la despesa és elevada. La presidenta de l’aFFaC, Lidón Gasull, afirma que “el problema és que les famílies no poden escapar dels casals i acaben fent aquest sobreesforç perquè no tenen una alternativa”. I es lamenta “quina economia familiar no es ressent de pagar 600 al mes per fill?”.
Una revisió del calendari i del model
Les entitats de lleure i les famílies, però, defensen el focus no només s’hauria de posar en el preu dels casals i les ajudes que hauria de proporcionar l’Administració pública, sinó que cal una mirada “més àmplia”. Des de l’aFFaC defensen que “quan deixem els nostres fills als casals d’estiu ho fem per anar a treballar. S’haurien de pensar altres mesures que involucrin les empreses”. Des d’entitats com la Fundació Pere Tarrés “la rebaixa d’aquest cost no depèn únicament de les entitats, requereix d’una revisió del model de lleure i el model de festes i aturades del període estival”.
A més, també alerten que els casals posen de manifest les diferències socials. Mentre hi ha infants que passen l’estiu al centre de la ciutat, d’altres es poden permetre fer sortides o activitats com surf o vela.