Segons afirmen els responsables del CosmoCaixa, la reproducció dels animals que viuen en captivitat “és un indicador de les bones condicions en què es troba el seu hàbitat, tant pel que fa al manteniment, com a la nutrició, socialització, i al seu bon estat de salut”. Les serps acabades de néixer, però, no viuran per sempre al Bosc Inundat.
En el moment que ja estiguin en condicions de ser donades, el CosmoCaixa explica que cedirà els exemplars a diferents zoos i aquaris, així com a universitats que tinguin projectes d’estudi sobre aquesta espècie.
Abans de tot això i un cop hagin mudat la pell, se’ls hi començarà a subministrar aliments. Això és perquè un cop acabades de sortir de l’ou, les cries ja són totalment independents. S’alimenten des de peixos a mamífers, passant per rèptils i aus, i detecten les preses per les vibracions dels moviments així com per l’olor. Quan ja han crescut, prefereixen les preses més grans que elles i consumeixen des de caimans a capibares, pècaris, aus o altres anacondes.
L’anaconda verda (Eunectes murinus)
Aquesta espècie és la serp més grossa del món. Pot arribar a fer fins a 12 metres de llarg, tot i que les mides més habituals són de tres metres en els mascles i sis en les femelles. Es tracta d’una espècie semiaquàtica que habita zones poc profundes: aigües lentes així com sabanes i boscos tropicals. És comuna sobretot a la conca de l’Orinoco, a l’est de Colòmbia o a la conca del riu Amazones, al Brasil, així com als Llanos inundables de Veneçuela.
Les femelles són ovovivípares i incuben internament els seus ous durant uns set mesos. Normalment tenen de 20 a 40 cries, però el record està en 82. Com més gran és la femella més nombrosa pot ser la posta. Normalment a la natura es reprodueixen cada dos anys. Els nounats d’anaconda són més grans que la majoria de serps en néixer, amb uns 200 grams de pes mitjà i una longitud de 68 centímetres.
