Des que van marxar les tres últimes monges clarisses del monestir de Pedralbes el febrer del 2025, les cel·les han quedat totalment buides. I aquest no és l’únic cas: al districte de Sarrià – Sant Gervasi n’hi ha, com a mínim, 10 més que estan gairebé buits.
Una realitat que contrasta amb la dels carrers, on cada dia hi ha més persones en situació de sensellarisme: en l’últim any ha augmentat un 33 % a Barcelona. És per això que des de la comunalitat de Sarrià i Vallvidrera La Drecera han impulsat una iniciativa per aconseguir que els convents de la zona donin allotjament a les persones vulnerables que dormen al carrer.
Instal·lacions grans i buides
La Pepa Tort és biòloga i fa 14 anys que col·labora amb el Diari el Jardí de Sant Gervasi i Sarrià escrivint articles sobre els jardins del districte. Així és com va començar a visitar els convents de la zona i a veure de primera mà que la majoria estaven buits: “Unes instal·lacions increïblement grans, precioses i pràcticament buides perquè les vocacions religioses van a menys. Hi ha convents que tenen 50 habitacions i hi viuen quatre o cinc monges. Això és insostenible i l’Església, en principi, és una institució que vetlla pels més pobres” reivindica a l’Infobarris.

Volen reunir-se amb representants eclesiàstics i de l’Administració
Davant d’aquesta realitat i la marxa de les monges clarisses del monestir de Pedralbes, la Pepa Tort i altres companyes van decidir iniciar una campanya amb el nom “Convents buits: una sortida digna a la crisi de l’habitatge” per recuperar aquests convents per a la gent sense sostre. Per altra banda, Tort és voluntària del Centre d’Acollida Assís. “Cada dia estem donant 180 esmorzars a les persones en situació de sensellarisme, 180 esmorzars, que no és poca cosa”, conclou.

Ara, el grup impulsor està analitzant la situació dels convents de la zona i de les comunitats de monges que encara hi resideixen, i volen reunir-se amb representants eclesiàstics i de l’Administració per posar fil a l’agulla a un problema que cada dia empitjora. Segons expliquen, al barri hi ha 12 convents, alguns dels quals disposen de places lliures ja preparades, amb habitacions i banys en condicions per ser utilitzats. “Tenen moltes places que ja estan a punt, amb les habitacions i els banys preparats. Això s’hauria de fer servir perquè la gent que dorm al carrer hi pogués anar a dormir”, afirma l’Eulàlia Marquès, de l’Associació Veïnal de Sarrià i de la comunalitat La Drecera.
Acord signat entre govern i Església catalana
Les impulsores de la iniciativa esperen que el conveni signat aquest febrer entre govern i Església catalana es pugui veure plasmat ben aviat al districte. L’acord implica la cessió d’espais eclesiàstics que no tenen ús, per fer-hi habitatge per als més vulnerables, però sense que això signifiqui la compra o donació dels immobles. L’ús social es vehicularà a través de convenis específics que concretaran les condicions de cada actuació. Tot i això, el projecte encara està verd: de moment s’ha creat un grup de treball i coordinació de la Conferència Episcopal Tarraconense i properament s’iniciaran contactes amb les diverses diòcesis per trobar els espais que es poden cedir per a habitatges. En el procés també hi participaran cinc membres designats per la Generalitat de Catalunya.
Què és La Drecera?
La iniciativa ha sortit de la comunalitat de Sarrià i Vallvidrera La Drecera. Però, què és exactament La Drecera? És una xarxa de veïns, entitats, equipaments i cooperatives dels barris de Sarrià i Vallvidrera, autoorganitzats per donar suport a iniciatives que es vulguin impulsar des de les diferents entitats i col·lectius de forma comunitària.
Les nou entitats principals que la impulsen són l’Associació Cultural Casa Orlandai, l’Associació Mercat Cultural a Vallvidrera, l’Associació Veïnal de Sarrià, el Centre d’Acollida Assís, la cooperativa de premsa local Diari el Jardí, la Fundació Claror – Can Caralleu i Sant Joan de Déu, Serveis Socials. La Drecera és una de les 26 comunalitats urbanes de Catalunya, un programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
La proposta vol obrir un debat social sobre l’ús d’aquests espais i la necessitat de trobar solucions davant l’emergència residencial, especialment en un context d’augment del sensellarisme a la ciutat.
No em sembla bé que s'utilitzin els convents buits per allotjar al les persones, no tot val, els pensaments i fets s'han de preveure també a llarg termini, i això podria ser problemàtic.