Plou sobre mullat. És la sensació que tenen moltes persones que es mouen en la franja d’entre els 66 i els 79 anys, després de saber que Catalunya deixarà de rebre 148.000 vacunes la propera setmana. Més, quan aquest col·lectiu ha vist com en les darreres setmanes les autoritats sanitàries han apujat el topall de vacunació amb AstraZeneca dels 55 als 65 anys, però han fixat en aquesta edat el límit d’administració del vaccí. I d’aquí, ara per ara, no el mouen.

Espanya i Polònia són dos estats de la Unió Europea (UE) que mantenen el topall en aquesta edat, adduint que l’ampliació és en fase d’estudi per determinar-ne la seguretat, després de la suspensió de 15 dies just en haver-se detectat algun cas de trombosi posterior a la vacuna.

L’investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip ho troba “incomprensible”. Explica que “no hi ha hagut cap indicació que les persones grans tindrien més complicació o menys protecció que les persones més joves” amb la vacuna d’AstraZeneca.

De fet, Macip destaca que al Regne Unit “des del principi van fer servir la vacuna d’AstraZeneca per a totes les franges d’edat” i concreta que aquests mesos han estat “temps de sobres per canviar l’estratègia” a altres països.

Sentir-se exclosos

El col·lectiu de persones d’entre 66 i 79 anys afirmen sentir-se “exclosos” de la vacuna. Són un grup considerat com a vulnerable però, ara per ara, no poden vacunar-se. Joan Melcion es va jubilar l’any passat, i tot i haver rebut un SMS de Salut per vacunar-se, “quan vaig omplir els formularis que em demanaven vaig rebre un missatge en què em deien que no era prioritari“.

Descriu la situació “com un despropòsit” perquè apunta: “A casa som sis persones de la família, de les quals només n’hi ha dues de vacunades, els meus dos fills de 24 i 25 anys, que són professors de secundària“. És un contrast si ho compara amb la seva germana, que viu al Regne Unit, perquè “ella, els seus fills i els seus nets estan tots vacunats, mentre que aquí seguim esperant“.

L’espera trenca de soca-rel amb la seva activitat, que en molts casos és el voluntariat.

Aturar l’activitat en sec

Paquita Esteve fa un temps que es va jubilar, però fa 16 anys que és voluntària tant al quiròfan infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, com també en un casal per a la gent gran. Explica que “tenia un contacte molt directe amb els nens que ara s’ha aturat“, un fet que “costa d’assimilar”, diu.

El seu marit, Ferran Camps, si fa no fa el mateix. Fa anys que també col·labora en un centre de distribució de material ortopèdic que, “després d’uns mesos tancat”, ha decidit reobrir: “El que volem fer [distribuir el material] ho estem fent igualment, encara que sense la vacuna“.

Reconeix que “estem en perill” pel fet de ser d’un grup vulnerable no vacunat, però assegura que “mantenim les mesures de seguretat adients” per evitar el contagi.